Nacional.- Hi ha un fil molt fi entre la diferència d'ajudar als nens en la seva etapa de desenvolupament, i després està el 'sobre-ajudar' per anar més de pressa sense perdre el temps, i no patir en l'intent. A vegades molts pares opten per la segona opció, perquè entre la rutina i la rapidesa del dia a dia, sempre és millor fer-ho per ells. Aquí entra en escena Guillem Garcia, orientador educatiu familiar andorrà, qui a través de la seva pròxima conferència al Speakers'Corner del Roc Blanc 'Ajudar sense fer-ho per ells', una xerrada per portar els pares de família a pensar que està bé i que no tant, abordarà temes molt quotidians entorn de la criança dels nens.

Garcia considera que els adults intervenen sovint abans del necessari, ja sigui per manca de temps, perquè poden fer una tasca més ràpidament o perquè costa veure com els infants s’equivoquen. Segons l’orientador, el problema apareix quan l’ajuda deixa de ser un suport i es converteix en una substitució. "Si no sap fer-ho, doncs ho ensenyem. Si necessitem ajuda, doncs l'acompanyem. Necessita alguna pista, doncs li donem una pista, però no li donem tota la solució", assenyala.

En aquest sentit, proposa observar primer què és capaç de fer cada infant i adaptar l’ajuda a les seves necessitats. Quan l’infant ja ha adquirit una determinada habilitat, considera que l’adult ha de donar-li espai, confiança i temps per posar-la en pràctica.

L’orientador assenyala que aquesta manera d’actuar també té una relació directa amb la capacitat dels infants per afrontar dificultats en el futur. "Els ho estem resolent tot, els estalviem un problema per avui, però també els estem traient pràctica per resoldre per a demà", afirma.

Garcia també defensa que l’error i la frustració formen part del procés d’aprenentatge. Considera que l’objectiu no és provocar frustracions ni deixar els infants sols davant d’aquestes situacions, però tampoc eliminar-les immediatament. En aquests casos, aposta per validar l’emoció, ajudar l’infant a aturar-se i pensar què pot provar i oferir-li una pista si la necessita.

Pel que fa a l’edat, l’orientador apunta que aquesta pot servir com a referència, però no determina per si sola el grau d’autonomia que ha de tenir cada infant. També cal tenir en compte si l’habilitat s’ha ensenyat, si s’ha practicat i quina part de la tasca pot assumir.

"També hem de mirar si aquella habilitat l'hem ensenyat, si l'ha practicat o quina part ja pot assumir. Perquè potser dos infants de vuit anys poden tenir la mateixa edat, però necessiten ajudes diferents, per exemple, per preparar la motxilla", comenta.

La conferència 'Ajudar sense fer-ho per ells' se centrarà precisament en com ensenyar habilitats als infants, quina ajuda oferir en cada moment i com retirar-la progressivament a mesura que guanyen autonomia. Garcia explica que la voluntat és oferir "criteris i eines aplicables al dia a dia, no una llista rígida de dades".

L’objectiu de Garcia, és que les famílies acabin la xerrada amb tres preguntes que puguin aplicar en situacions quotidianes: "Què necessita aprendre el meu fill? Quina ajuda necessita ara? I quina ajuda ja podem començar a retirar?", conclou.