La cimera Trump–Xi, celebrada el 14-15 de maig, va deixar un escenari probablement més favorable per als mercats del que suggereix la lectura inicial dominant. Més enllà de l'absència de grans titulars, la nostra impressió —debatuda en el Comitè d'Inversió Global Andbank— va ser que el mercat podria estar infravalorant l'abast estabilitzador d'aquest cim. 

Entre els anuncis més importants van destacar:

1. El compromís xinès d'alleujar i evitar qualsevol restricció sobre terres rares (una cosa sobre la qual s'ha parlat poc, però que en la nostra opinió és rellevant i favorable).
2. Compres rellevants de productes estatunidencs —incloent 200 avions de Boeing i almenys US$17bn anuals en productes agrícoles durant tres anys—. Si bé les xifres van quedar alguna cosa per sota de les expectatives més optimistes, el veritable valor de l'anunci resideix menys en la seva magnitud i més en el senyal de voluntat mútua de fluïdesa comercial.
3. Renovació de llicències d'importació per a centenars de plantes estatunidenques de carn bovina. Atès que aquestes llicències tenen una validesa de cinc anys, interpretem la decisió com un senyal particularment rellevant de distensió comercial amb vocació de continuïtat.
4. Interès de la Xina a adquirir petroli estatunidenc: un senyal de diversificació estratègica de Pequín enfront del cru iranià, alguna cosa que podria afavorir una resolució més primerenca del conflicte a Ormuz.
5. Autorització formal de Washington per a vendes de xips H200 de Nvidia a grans companyies xineses com Alibaba, Tencent i ByteDance. Si bé no es tracta de xips de màxim rendiment, la decisió ajuda a estabilitzar temporalment la relació tecnològica bilateral en aquest segment i deixa oberta la porta a avanços graduals addicionals en el futur.
6. Creació de mecanismes permanents de diàleg comercial i d'inversió. Això, sense ser garantia de res, suposa la formalització d'un canal estable destinat a evitar episodis de tensionamient abrupte entre tots dos països.

Certament, no va haver-hi avanços decisius en temes sensibles com el dels semiconductors. De fet, el principal fre en semiconductors sembla estar ara més del costat xinès que estatunidenc, amb Pequín endurint condicions reguladores per a l'accés de xips americans al mercat domèstic. Però això ho emmarquem en un esforç per a limitar la dependència tecnològica i afavorir el desenvolupament d'alternatives domèstiques, especialment Huawei. No és greu, al nostre entendre.

Des del punt de vista geopolític, la reunió també va tenir implicacions rellevants. Els EUA i la Xina van alinear el discurs sobre l'Iran (rebutjant un Iran nuclear i donant suport a la reobertura de l'estret d'Ormuz). Això és rellevant i no descartaria (arran d'aquesta cimera) una ràpida resolució del problema d'Ormuz. 

Ens va cridar l'atenció l'absència total de referències a Taiwan en el comunicat final. La raó, al nostre parer, és que totes dues parts van buscar evitar qualsevol tensió o escalada geopolítica en el curt termini. Alguna cosa a tenir en compte de cara als mercats.

La nostra lectura és que la cimera va ser més important per la direcció que pel contingut concret. Per a alguns, la cimera no va cristal·litzar en grans anuncis d'impacte multimilionari. Per a nosaltres, va servir per a fer visible alguna cosa que el mercat començava a posar en dubte: la voluntat de Washington i Pequín per a mantenir una relació bilateral mínimament estable. El cim ens deixa en un context d'un diàleg institucional i comercial, on la reducció de tensió acabarà tenint (en la nostra opinió) una lectura positiva per als actius de risc.

Implicacions de mercat: moderadament positives.

Per als mercats de renda variable, la cimera redueix risc de cua geopolític entre els EUA i la Xina en rebaixar el temor a una nova escalada comercial i estratègica. Afavoreix tàcticament sectors industrials, agrícoles, energia i, naturalment, a Boeing. És cert que l'absència d'avanços més profunds en semiconductors o aranzels limita el potencial immediat per a una expansió sostinguda de múltiples. No obstant això, representa un factor per a l'estabilització d'aquests múltiples (que no és poc), a partir del qual el mercat podria consolidar nivells (fent un "plateau"), des del qual tornar a intentar aconseguir nous màxims en un futur.

Per als mercats de bons sobirans, amb permís de les tensions inflacionàries, la lectura també hauria de ser inicialment favorable. Menor tensió comercial implica menor risc de nous xocs d'oferta sobre cadenes globals i ajuda a moderar parcialment els riscos inflacionistes provocats per la crisi energètica.

En conjunt, la cimera reforça la idea d'una rivalitat estratègica gestionada, no d'una escalada descontrolada. I això, ara com ara, és positiu per al mercat.