En aquests darrers compassos del 2025, el Japó continua registrant les entrades més elevades de capital estranger al mercat local de renda variable des del 2013. Les dades de la Borsa de Tòquio (TSE) així ho confirmen: els inversors estrangers han comprat ~USD 1.22 bn en accions japoneses només en la segona setmana de desembre, elevant el total acumulat de l’any fins als 38 mil milions de dòlars. Aquest volum és el més alt des del 2013, quan el gabinet de Shinzo Abe va desplegar una combinació agressiva d’estímuls fiscals i monetaris per reactivar l’economia i els mercats.

Per què?

L’interès estranger en accions japoneses en 2025 reflecteix una combinació de factors, ja que la dinàmica d'aquests fluxos s'ha desenvolupat en fases diferenciades.

1. Les reformes corporatives (que seguim molt de prop) han estat un pilar clau del renovat interès per la renda variable japonesa. En els últims anys s'ha intensificat la pressió reguladora i de mercat per a millorar la governança, la transparència cap a l'accionista, alguna cosa que sempre agrada als inversors. Però, sobretot, per l'orientació d'aquestes reformes cap a elevar la rendibilitat sobre el capital (ROE) i reduir els balanços excessivament conservadors (aixecant el P/Book Value de manera que aquest 50% d'empreses que cotitzaven a un P/BV inferior a un, passés a un % del 5%-15%, similar al dels mercats occidentals). Amb aquesta reforma, el regulador (el TSE) ha impulsat activament a les companyies cotitzades a optimitzar el seu ús del capital, augmentant dividends, recompres d'accions i desinversions d'actius no estratègics. Aquest gir ha millorat no sols la disciplina financera, sinó l'alineació amb l'accionista, acostant els estàndards corporatius japonesos als d'altres mercats desenvolupats.

2. Un altre catalitzador important es va produir a l'abril, després de l'anunci dels aranzels per part dels Estats Units. Allò va generar incentius perquè els gestors de cartera reduïssin concentració en actius estatunidencs i van acabar augmentant exposició a mercats estrangers com Europa o el Japó.

3. I el tercer impuls significatiu va coincidir amb un canvi de lideratge polític al Japó: la transició des del primer ministre Shigeru Ishiba cap a Sanae Takaichi, percebuda com més orientada al creixement i a polítiques favorables a la inversió. Aquest context polític va reforçar les expectatives de major estímul i reformes estructurals que afavoreixin l'expansió de beneficis corporatius.

Les dades setmanals del Ministeri de Finances japonès mostren lectures positives contínues d'inversió estrangera en accions durant diverses setmanes recents (l'anem seguint setmanalment); i encara que els fluxos no aconsegueixen els nivells extraordinaris de l'era Abenomics, sí que assenyalen un renovat atractiu relatiu del mercat japonès dins de les carteres internacionals, especialment enfront d'altres actius de la regió Àsia-Pacífic.