Les preguntes crítiques. Les respostes clares.

Acabarà la IA amb les empreses SaaS —Software as a Service?

No serà un col·lapse total del sector SaaS, però sí una transformació profunda: algunes companyies desapareixeran; d’altres sabran adaptar-se i resistir.

Quines empreses de Software (SaaS) desapareixeran?

La resposta depèn del tipus de SaaS. Hi ha tres tipus:

1. Tipus 1: SaaS de plataforma: No desapareixeran. Són molt difícils de desplaçar.

• Gestionen dades a partir d’una base de dades històrica (al núvol) i les venen com a dades estructurades crítiques als seus clients (p. ex.: el sistema core d’un banc).

• Tenen infraestructura real i arquitectura no replicable.

• Tenen economies d’escala reals (cost marginal decreixent) que les fan molt competitives i difícils de desplaçar.

• Alta integració sistèmica (estan al core de l’empresa). Hi ha una dependència operativa crítica, i és difícil que un client prescindeixi d’elles.

• Per això tenen contractes empresarials de llarg termini.

• Tenen bones barreres d’entrada (compliment normatiu, seguretat).

• Estan en risc? Crec que no desapareixeran, ja que són peces fonamentals. En tot cas, els agents d’IA es connectaran als seus sistemes (i poden vendre aquest accés a preu d’or).

2. Tipus 2: SaaS de productivitat: Hi ha debat sobre la seva possible desaparició. Han d’adaptar-se (precisament incorporant IA) i escalar molt més el negoci o s’enfronten a un gran risc d’obsolescència.

• Més que oferir una infraestructura per a una empresa, ofereix sistemes de treball: organitza com treballa la gent, coordina equips, assigna tasques, visualitza progressos, serveis de relació amb clients (CRM), servei postvenda, etc.

3. Tipus 3: SaaS commodity (sense diferenciació): Enfronten un gran risc d’obsolescència.

• Depenen de l’accés a dades.

• Ofereixen programari que resol una necessitat funcional concreta (sense control estructural del procés): emissió de factures, seguiment de pagaments, recordatoris automàtics, informes comptables simples, etc.

Quines dues regles fonamentals hem de tenir clares en relació amb el risc d’obsolescència?

1. Com més basi el SaaS el seu centre de valor en infraestructura crítica, integració en processos core, dades històriques acumulades i estructurades, menor serà la seva vulnerabilitat als agents d’IA.

2. Com més dependent sigui el SaaS de la intervenció humana, major serà la seva vulnerabilitat als agents d’IA.

El SaaS de tipus 1 (infraestructura, dades core i integració crítica) no desapareixerà. Això vol dir que tampoc perdran part del seu negoci?

No crec que les SaaS de tipus 1 perdin part del seu negoci. Per què? En realitat, els agents d’IA no poden (almenys per ara, i crec que per molt temps) proveir capacitat tècnica. La IA física no existeix, i no s’espera a aquest nivell. Així, els agents d’IA no poden substituir la infraestructura d’aquests SaaS, sobre la qual es basen molts dels sistemes core de moltes empreses. No poden garantir sistemes transaccionals robustos ni res a aquest nivell crític. Les empreses SaaS1 operen capes físiques i arquitectòniques que la IA no pot substituir. Dit d’una altra manera: la IA funciona gràcies a aquestes capes; sense accés a elles, no és que vagi més lenta, és que simplement no pot operar.

Llavors, la IA no representa una amenaça existencial per a les SaaS de tipus 1, perquè el compute segueix sent necessari, l’emmagatzematge segueix sent necessari, la xarxa segueix sent necessària, i la seguretat segueix sent necessària. Tot això és infraestructura, i hem dit que la IA no substitueix infraestructura.

Persisteix algun tipus de risc per a les empreses SaaS de tipus 1? Sí. Possible compressió de marges.

No és un risc de substitució, però potser sí que veiem una certa compressió de marges en empreses SaaS tipus 1. Per què? L’agent d’IA estarà del costat del client, i si aquest agent redueix instàncies actives, optimitza consultes, elimina emmagatzematge innecessari... tot això es tradueix en menys consum (d’infraestructura), per la qual cosa es paga menys. Abans, sense IA, el client no sabia optimitzar perfectament (el que resultava en un sobre-aprovisionament —que afavoria el proveïdor de SaaS—). Amb agents d’IA, es redueix aquest “impost” per complexitat que l’empresa havia de pagar. Però on perden uns, guanyen altres. Així que, a nivell d’índex, això no representa un problema. El problema és quan tots perden.

Podran les SaaS tipus 1 defensar els seus marges si la IA permet al client pagar només pel que realment utilitza?

Sí. La idea que les SaaS de tipus 1 puguin patir una compressió de marge per una optimització de consum per part del client (gràcies a la IA) entra en conflicte directe amb la idea que la IA augmenta brutalment el consum de compute, storage, networking i seguretat. Capes per les quals precisament una empresa de SaaS tipus 1 cobra. A més, les pròpies empreses de SaaS 1 poden incorporar models propis d’IA per millorar l’eficiència interna, cosa que hauria d’ajudar-les a defensar marges. No parlo d’“afegir un chatbot”, sinó de fer la seva infraestructura més eficient: millor predicció de pics, programació de càrregues, i per tant, millor assignació de GPUs i de recursos en general. Tot redunda en menor malbaratament energètic i més marge.

Tornem al SaaS de tipus 2, fins a quin punt la IA amenaça les empreses SaaS de tipus 2, i en quina mesura podríem quantificar aquest risc?

A diferència de les empreses SaaS de tipus 1 (fortes en la capa de control), les de tipus 2 són fortes en la capa de gestió manual i humana. El valor es mou des d’“operar infraestructura crítica” (SaaS1) cap a “aplicar intel·ligència sobre aquesta infraestructura” (SaaS2). Aquí, lamentablement, els agents d’IA sí que poden assumir una orquestració intel·ligent. Això representa una transformació profunda per a les empreses SaaS 2, i els serà difícil defensar-se.

Pot haver-hi hagut una exageració al mercat després de la caiguda del 50% en l’índex d’empreses SaaS en els últims 3 mesos? Representa això una oportunitat de compra?

En certa manera, sí. Els inversors han adoptat l’estratègia de “vendre primer, preguntar després” per al segment Software (i altres) del mercat, cosa que pot despertar l’interès d’alguns valents. Han de tenir clar que, en l’origen d’aquest moviment tan violent, hi ha tant l’inversor minorista com l’institucional. Per a la majoria d’aquests inversors professionals, el major temor és invertir en empreses que acabin sense valor. Veure com un gegant com Oracle cau un 55% n’és indicatiu. Avui, i probablement durant un temps, la missió d’aquests inversors institucionals pot seguir centrant-se en evitar les potencials víctimes de la IA. El problema és que el ventall de possibilitats és molt ampli (avui mateix he vist com Anthropic llançava 10 nous “plug-ins” empresarials: finances, banca privada, RH, PE, enginyeria… cosa que amplia el nombre de models de negoci sota amenaça d’obsolescència). Dit això, sí que crec que pot haver-hi hagut exageració amb les caigudes de l’índex de Software. No a nivell d’índex, però sí a nivell de certes accions de SaaS. Jo pensava que la majoria de les empreses que cotitzen en borsa són del tipus SaaS 1 (per a les quals considero la caiguda exagerada), però observo que en aquest índex també hi ha empreses SaaS de tipus 2 (per a les quals considero les caigudes justificades).

Així, no es tracta tant de centrar-se en una estratègia genèrica d’invertir en SaaS, sinó més aviat de centrar-se en les empreses de tipus 1.

No és la primera vegada que veiem una venda massiva d’aquestes característiques. Les revolucions, al final, solen devorar els seus propis fills, i la de la IA no sembla ser una excepció. En una primera reacció, el mercat no distingeix matisos: s’imposa la narrativa i el càstig s’estén a tot el sector. Però, amb el pas dels dies i una anàlisi més freda, sol produir-se una reavaluació més selectiva. Alguna cosa similar podria passar ara, a mesura que s’assimili que les companyies SaaS de tipus 1 presenten menor exposició estructural i, a més, operen en un TAM que segueix ampliant-se.

Llum sobre alguns actors

Per exemple, Oracle és híbrida, però molt poderosa en infraestructura (tipus 1), cosa que li dóna resiliència. Snowflake i Stripe també són de tipus 1 (API-first, consum-based, si cau, es paralitza l’analítica empresarial). Tenen algunes característiques híbrides, però són essencialment tipus 1. Crec que la caiguda per a aquestes empreses ha estat exagerada.

ServiceNow és de tipus 2 (més aviat programari de vendes, màrqueting, automatització comercial, fluxos de treball interns que sí són substituïbles per un agent d’IA, i són, per tant, vulnerables. En aquest tipus d’empreses, la caiguda està més justificada. No les tocaria de moment.

Salesforce és una incògnita. No és infraestructura en sentit clàssic, però sí controla un sistema de registre comercial (dades històriques estructurades) i exerceix una certa capa de control operativa sobre els seus clients (encara que en aspectes superficials com forecasting o compliance...).

Conclusió

La IA no és un risc homogeni per a tot el segment SaaS. Pot haver-hi hagut sobre-reacció (especialment amb les empreses SaaS infraestructura —tipus 1). El mercat tendeix a vendre primer i diferenciar després. És en aquesta diferenciació on apareix l’oportunitat.