Andorra la Vella.- La pressió fiscal va situar-se en el 28,4% l'any passat, la qual cosa representa un augment de nou dècimes respecte del 2024, quan era del 27,5%. El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha valorat aquest dilluns aquesta xifra subratllant que hi ha tres factors al darrere d'aquest increment. D'una banda, l'impost a la inversió estrangera en immobles i l'augment de la pressió sobre les compravendes;en segon lloc, la recaptació provinent de l'impost de societats i, en tercer lloc, la recaptació de l'IRPF provinent de les rendes més altes. "Jo diria que no són sorprenents, són positives, perquè són diners que van en benefici de tots", ha valorat Lladós que ha afegit que "aquestes pressions fiscals 'ciblades', d'allà on realment vols, i no per a tothom, són millors". 

D'aquesta manera, Lladós ha volgut incidir, en primer lloc, en el terme de la pressió fiscal i ha emfasitzat que cal tenir present que és tots els impostos, comunals i del Govern i les cotitzacions de la CASS, dividit pel PIB, és a dir, "quanta riquesa que es crea al país es canalitza cap a impostos" i ha volgut deixar clar que aquest increment "no ve" de la pujada dels tipus impositius. "No han pujat els tipus impositius dels principals impostos, ni l'IRPF, ni l'impost de societats, ni l'IGI, que són les grans fonts de recaptar impostos aquí a Andorra".

I ha volgut deixar clar d'on ve l'augment. Així, en primer lloc, cal destacar la pressió fiscal o la pressió impositiva sobre el negoci immobiliari "bàsicament" per dues coses: l'impost a la inversió estrangera en immobles on s'han recaptat gairebé un 40% més que el 2024 en aquest concepte. I la segona qüestió relacionada amb el mercat immobiliari és l'impost sobre les plusvàlues en les compravendes d'immobles "en curt termini". En aquest sentit, el ministre ha recordat l'increment del gravamen per a les compravendes de curta durada, en què és més important quant menys fa que es té l'immoble i després hi ha un esglaonament fins al desè any, fins a desaparèixer excepte en els casos dels no residents "que sempre es manté". "És a dir, el primer factor que ve, de coses conegudes, l'impost a la inversió estrangera en immobles, i l'augment de la pressió sobre les compravendes, la pressió fiscal sobre les compravendes a curt termini, particularment dels no residents", ha assenyalat Lladós.

El segon factor, ha continuat detallant el ministre de Finances, és que "ha pujat bastant la recaptació provinent de l'impost de societats" bàsicament per la modificació que es va introduir al final de l'anterior legislatura, a través de la qual totes les empreses han de pagar un 3% dels seus beneficis, "i això s'ha reflectit per primera vegada" amb el recaptat el 2025. "Això també és volgut, no vol dir que a llarg termini les empreses paguen més impostos, sinó que s'esglaonen més bé al llarg del temps, no et pots anar deduint tantes coses", ha aclarit.

I el tercer factor és que ha pujat "bastant" la recaptació a l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF) i en especial el que més puja "és la recaptació provinent de les rendes molt altes", és a dir, aquelles rendes que estan per sobre dels 200.000 euros. "A tal d'exemple, una xifra: aquestes persones que guanyen més de 200.000 euros són aproximadament un 3% dels que presenten l'IRPF", ha argumentat el titular de Finances.

"El que no és, és que haguem tocat els tipus per a tothom, sinó que, en general, la gran majoria de població, és a dir, si no ets estranger, si no compres i vens immobles a curt termini i si no tens moltes rendes molt elevades, en principi, tu no has tingut gaire impacte amb l'augment de la pressió fiscal", ha volgut incidir Lladós. 

Quant a què pot passar en el futur, ha manifestat que "és possible que torni a passar" que es doni un augment tot i que ha afegit que "segurament no amb aquest ritme de creixement dels darrers anys", ja que "seguim gravant bastant les activitats que més creixen" amb relació al seu pes al PIB, com per exemple el sector immobiliari o el de les rendes més altes si bé el que "no s'hauria de veure" ja és l'efecte del 3% de l'impost de societats. 

"Si podem centrar la recaptació en aquestes mesures específiques volgudes, que són la fiscalitat dels immobles dels no residents, les plusvàlues dels immobles a curt termini, i l'arribada, o gent que ja són aquí, que guanyen molts diners, jo crec que són bones perquè ens permeten d'aquesta manera, amb la riquesa que recaptem, arribar a tenir uns millors serveis públics i unes inversions que van en benefici de tots", ha remarcat. I ha emfasitzat que encara es troba per sota de la que es dona a França o Espanya.

I quant a l'objectiu reclamant des de l'empresariat que la pressió es quedi al 25% ha incidit en el fet que "no hem anat a buscar una pressió fiscal del 28%, hem anat a buscar a posar impostos allà on creiem que havien de pagar certes persones i certes operacions i que redundaven en benefici de tots". En aquest sentit, per exemple, ha manifestat que l'impost sobre la inversió estrangera tenia un doble vessant, recaptatori i dissuasiu i el recaptatori s'està demostrant que està donant fruits.