Les flames s’han declarat cap a les 1.45 hores en un dels blocs i s’han propagat ràpidament pel conjunt residencial. Les primeres estimacions situen la superfície afectada en uns 22.000 metres quadrats, dels quals aproximadament 10.000 corresponen als habitatges i 12.000 a les zones d’aparcament. L’abast econòmic definitiu de la destrucció encara està per determinar, però està clar que serà molt elevat. Aquest matí en cònsol menor d'Ordino Eduard Betriu ha explicat que sis dels set edificis han quedat molt malmesos.

El foc arriba, a més, en un moment especialment significatiu en la història de La Querola. Fa tot just tres mesos, el 5 de juny, els promotors obrien les portes del complex per presentar públicament el resultat de gairebé dues dècades de desenvolupament i catorze anys de construcció. Era la culminació d’un projecte que havia superat crisis econòmiques, problemes constructius, condicionants mediambientals, la pandèmia i l’encariment dels materials.

La promoció està formada per set edificis i una cinquantena d'habitatges de luxe, amb pisos d’entre aproximadament 300 i 700 metres quadrats. El conjunt suma uns 34.000 metres quadrats construïts i havia estat concebut com una gran intervenció arquitectònica integrada en la muntanya, amb Jean Nouvel, Josep Ribas i Jordi Sala al capdavant del projecte.

La inversió acumulada havia arribat als 130 milions d’euros. El mateix promotor, Xavier Santamaria, explicava durant la presentació del juny que construir avui un complex de característiques similars podria elevar-ne el cost fins als 200 milions.

Els habitatges tampoc eren convencionals. Els preus de comercialització se situaven aproximadament entre els 2,4 i els 6,3 milions d’euros per unitat, amb valors d’entre 8.000 i 9.000 euros per metre quadrat. En el moment de la presentació, fa tres mesos aproximadament la meitat dels habitatges ja s’havien venut.

Malgrat això, el complex encara no havia començat a tenir vida residencial efectiva. Tres mesos després de la seva presentació i quan encara s’estaven ultimant treballs, La Querola continuava sense residents instal·lats, una circumstància que ha evitat que l’incendi tingui conseqüències personals entre els habitants del conjunt.

La història de La Querola havia començat dues dècades enrere. El projecte va necessitar anys de desenvolupament abans que les màquines entressin al terreny i, un cop iniciada la construcció, les obres es van prolongar durant catorze anys. La complexitat arquitectònica, l’ús de materials específics i la voluntat d’integrar els edificis en el paisatge van convertir la promoció en una obra especialment lenta i costosa.

La façana de pissarra, la fusta, la pedra i altres materials vinculats al país eren alguns dels elements que havien contribuït a disparar-ne el cost i que alhora feien el projecte ben particular. Durant la presentació del juny, l’arquitecte Josep Ribas definia el conjunt com una “escultura amb funció”, mentre que la promoció també s’havia presentat comercialment com una “escultura habitada”.

Aquest dimarts, però, aquella imatge ha canviat radicalment. Un ampli dispositiu dels Bombers, amb 34 efectius i 14 dotacions, dues de les quals procedents de la Seu d’Urgell, ha treballat durant la matinada per controlar les flames. Un cop frenada la propagació dins del complex, una de les principals preocupacions s’ha centrat a evitar que el foc pogués saltar cap a la massa forestal pròxima.

Ara començarà una segona fase: determinar l’origen de l’incendi i, sobretot, quantificar-ne les conseqüències. Encara no existeix una estimació oficial de les pèrdues econòmiques, i els 130 milions corresponen a la inversió global acumulada en el projecte, no al valor dels danys provocats pel foc.

Sigui quina sigui finalment aquesta xifra, l’incendi colpeja una de les inversions immobiliàries més importants fetes al Principat: un projecte que va necessitar vint anys per passar del paper a la realitat, catorze anys d’obres i 130 milions d’euros d’inversió, i que ha quedat greument destruït quan només havien passat tres mesos des de la seva presentació pública.