Andorra la Vella.- El nombre de sol·licituds de prestacions per fills a càrrec presentades el primer trimestre de l'any ha estat de 147, un 12,5% menys respecte al primer trimestre del 2025, quan se’n van presentar 168. D’aquestes, el 75,5% han estat resoltes favorablement, el 19% desfavorablement, el 4,1% s’han arxivat i a l’1,4% restant els manca documentació.
Per sexe, les dones són les que han rebut majoritàriament les prestacions favorables (83,8%). Per edat, el 94,6% tenen entre 25 i 60 anys i majoritàriament són de nacionalitat andorrana (30,6%) i espanyola (22,5%). Un 59,5% dels beneficiaris han residit sempre al Principat o fa més de 20 anys que hi resideixen. Quant a l’estat civil dels beneficiaris de la prestació, la majoria són solters (33,3%) o casats (26,1%).
Les famílies que més ajuts han rebut són les monoparentals (64%) i, quant al col·lectiu, la gran majoria dels beneficiaris han estat adults (90,1%). Pel que fa al nombre de fills a càrrec, predominen les famílies que en tenen un, amb el 42,3% del total d’ajuts, seguides per les famílies amb dos, amb el 39,6%. Quant a les parròquies, Andorra la Vella (37,8%) és on més ajuts s’han atorgat, segons les dades d'Afers Socials que ha publicat aquest divendres Estadística.
Durant el primer trimestre s’han denegat 28 sol·licituds d’ajut. El principal motiu de denegació ha estat superar el LECS familiar, amb un 78,6%.
Abans de parlar de percentatges convé fixar-se en una idea molt més rellevant: set de cada deu andorrans assenyalen el cost de la vida, els salaris i l’habitatge com el principal problema del país. Quan una preocupació arriba a aquests nivells i, a més, es manté durant anys, deixa de ser una percepció conjuntural per convertir-se en un problema estructural.