Andorra la Vella.- El Govern ha aprovat el projecte de llei de foment de la promoció privada d’habitatges destinats al lloguer assequible, que crea un nou programa d’incentius per ampliar aquest parc mobilitzant la inversió privada. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha explicat durant la roda posterior al consell de ministres que una de les principals mesures serà una subvenció directa equivalent al 10% del cost de construcció acreditat, calculada sobre un cost màxim elegible de 2.400 euros per metre quadrat. La dotació inicial prevista per aquestes subvencions és d’1,5 milions d’euros cada any.

El programa tindrà una durada de dos anys per presentar-hi sol·licituds i s’adreça tant a persones físiques com jurídiques. Els incentius es podran aplicar a projectes de nova construcció, rehabilitació o recuperació d’edificis existents, reformes per adaptar immobles a l’ús residencial i canvis d’ús.

A banda de la subvenció directa, el projecte de llei combina incentius econòmics, fiscals, financers i urbanístics. En matèria de finançament, preveu préstecs a l’Euríbor més un 0%, amb garantia hipotecària de fins a 25 anys i una garantia de Govern de fins al 100% durant aquest període. També contempla una garantia davant possibles impagaments del lloguer, amb una cobertura de fins a sis mensualitats, que posteriorment haurà de ser retornada pel propietari.

El programa també preveu beneficis fiscals estatals i comunals i diverses facilitats urbanístiques. Entre aquestes hi ha l’exempció de determinades taxes i impostos vinculats a la construcció, la propietat i els ingressos derivats dels habitatges durant el període en què es mantinguin destinats al lloguer assequible, així com determinades facilitats en matèria d’edificació, energia i habitabilitat.

A canvi, els promotors hauran de mantenir els habitatges en règim de lloguer assequible durant un mínim de 15 anys. Marsol ha explicat que aquest termini s’ha calculat tenint en compte el conjunt de subvencions i beneficis fiscals previstos pel programa. Els habitatges s’hauran de posar al mercat en un màxim de tres mesos després de finalitzar les obres, mentre que els treballs s’hauran d’iniciar en els sis mesos posteriors a l’obtenció de la llicència i acabar en un màxim de tres anys.

El preu màxim del lloguer serà el corresponent a l’habitatge assequible. Per al 2026, la referència màxima general és de 13,20 euros per metre quadrat, amb coeficients de reducció segons la parròquia, i el preu s’actualitzarà anualment segons l’IPC. Els habitatges no es podran destinar a ús turístic ni superar la renda màxima establerta.

Els pisos continuaran sent de titularitat privada i els propietaris podran seleccionar els llogaters. Marsol ha explicat que, per tant, no es tracta de pisos que passin a formar part del parc públic d’habitatge, sinó d’habitatges privats sotmesos durant 15 anys a les condicions del programa. En cas de transmissió de l’immoble, el comprador quedarà subrogat en les obligacions que restin pendents.

El control es farà a través dels contractes de lloguer, que s’hauran de dipositar als comuns, i del seguiment per part de l’Administració. El projecte també preveu una comissió tècnica a cada parròquia, formada per dos representants del Govern i dos del comú, que haurà d’emetre un informe sobre els projectes.

Marsol diu que encara ha de conèixer el POUP d’Andorra la Vella per valorar el 10% addicional d’edificabilitat

Preguntada per la proposta del nou POUP d’Andorra la Vella que permetria obtenir un 10% addicional d’edificabilitat al fons de vall si aquest increment es destina a habitatge assequible, Marsol ha assegurat que encara no disposa de prou informació sobre el planejament per valorar la mesura concreta.

La ministra ha indicat que Govern encara no ha tingut accés al projecte complet i que haurà de conèixer-ne els detalls abans de pronunciar-se. "Tot el que és a favor de l’habitatge ho valorem", ha afirmat, però ha insistit que ara mateix li resulta difícil fer una valoració específica sobre la proposta del Comú d’Andorra la Vella.

El nou POUP planteja aquest 10% addicional d’edificabilitat com una opció vinculada a la destinació dels metres quadrats addicionals a habitatge assequible. Segons la proposta, els propietaris podrien aplicar aquest increment a les seves promocions o acumular-lo en una determinada parcel·la dins del pla parcial per desenvolupar-hi una promoció específica d’habitatge assequible.

Govern calcula que el programa podria generar entre 180 i 210 habitatges

Pel que fa a les expectatives del nou programa, Marsol ha apuntat que consideraria satisfactori que durant els dos anys de vigència s’impulsessin entre sis i set edificis, amb una mitjana d’uns 30 habitatges per edifici. Això situaria l’ordre de magnitud en uns 180-210 habitatges, tot i que la ministra ha remarcat que es tracta d’una estimació i no d’un objectiu garantit.

Marsol ha defensat que el programa busca complementar el creixement del parc públic d’habitatge amb noves promocions privades sotmeses a un preu de lloguer regulat durant un període determinat. En aquest sentit, ha remarcat que l’objectiu és incrementar l’oferta disponible i contribuir a disposar d’un mercat de lloguer amb més habitatges assequibles.

El Govern admet que deixarà d’ingressar determinats impostos per afavorir l’oferta

Preguntada per l’impacte de les exempcions fiscals, Marsol ha assenyalat que el Govern no planteja aquestes mesures en termes de pèrdua d’ingressos, sinó com una renúncia a determinats ingressos tributaris per aconseguir un objectiu concret: augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer assequible.

La ministra ha defensat que els incentius s’han de valorar conjuntament amb la contraprestació exigida als promotors, que és mantenir els habitatges dins del règim de lloguer assequible durant 15 anys.

El règim sancionador preveu multes de fins a dues vegades els beneficis obtinguts

El projecte de llei també estableix un règim sancionador en cas d’incompliment de les condicions. L’exigència d’una renda o d’altres contraprestacions superiors a les permeses es castigarà amb una multa equivalent al 50% de l’anualitat resultant de la renda i de les altres contraprestacions efectivament exigides en el moment de la infracció.

Les altres infraccions greus se sancionaran amb multes d’entre 3.000 i 10.000 euros. En el cas de les infraccions molt greus, la multa serà d’entre una i dues vegades l’import dels incentius econòmics, tributaris, urbanístics i altres beneficis públics econòmicament quantificables percebuts o aplicats als habitatges afectats. En aquest cas, la multa no podrà ser inferior al 100% de l’anualitat de la renda màxima assequible corresponent als habitatges afectats.