Andorra la Vella.- L'associació Estaló s'ha presentat aquest dijous amb la voluntat d'introduir i promoure l'habitatge col·laboratiu a Andorra, un model residencial que encara no existeix en el país i que els seus impulsors consideren una alternativa complementària davant les dificultats creixents per accedir a un habitatge.

L'entitat defensa un sistema basat en cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, en què els residents no compren ni lloguen els pisos de manera convencional, sinó que formen part d'un projecte col·lectiu que garanteix estabilitat residencial, fomenta la gestió comunitària i prioritza l'accés a l'habitatge per davant de l'especulació immobiliària.

Durant la presentació, un dels membres de l'associació, Gerard Fontanet, ha explicat que la iniciativa neix després d'analitzar l'evolució del mercat immobiliari andorrà i constatar que, en els darrers anys, el cost dels nous contractes de lloguer ha crescut molt més ràpidament que els salaris. Tot i això, ha remarcat que l'objectiu de l'entitat no és limitar-se a denunciar la situació actual, sinó aportar una proposta que ampliï les opcions disponibles.

En aquest sentit, Fontanet ha assenyalat que les polítiques públiques desenvolupades fins ara en matèria d'habitatge s'han centrat principalment en la regulació del mercat, l'ampliació del parc públic d'habitatge i els ajuts econòmics. Segons Estaló, aquestes mesures són necessàries, però poden complementar-se amb noves fórmules, com l'habitatge col·laboratiu, que ja està implantat en altres països europeus, com per exemple a França i Suïssa. En el cas del país helvètic, per exemple està molt consolidat, atès que existeixen més de 1.500 cooperatives actualment. De fet, en aquest país dels Alps "el 8% de la població viu en un habitatge cooperatiu, són més de 200.000 habitatges en cooperatives i és cas d'èxit", ha comentat una altra membra de l'associació, Andrea Doncel.

L'associació considera que aquest model podria donar resposta a persones que, sense trobar-se en situació de vulnerabilitat, tampoc poden assumir els preus del mercat lliure ni accedir a la compra d'un habitatge. També podria convertir-se en una alternativa per a col·lectius que busquen més estabilitat residencial o que volen compartir serveis i espais comuns dins d'una comunitat. "Creiem que la cooperativa podria assumir tota aquesta gent que podria accedir a un preu assequible i tota aquella gent que està potser per sobre del preu assequible, però no pot arribar a accedir a un habitatge en propietat o a una hipoteca", ha detallat Fontanet.

Un altre dels reptes que Estaló identifica és l'envelliment de la població. Fontanet ha advertit que una part important dels residents actuals arribarà a l'edat de jubilació durant els pròxims anys i que moltes persones podrien trobar dificultats per mantenir un habitatge de mercat si només disposen d'una pensió. En aquest context, defensa que els projectes d'habitatge col·laboratiu poden oferir entorns més sostenibles econòmicament i afavorir el suport mutu entre els seus veïns.

L'entitat també apunta que aquest model pot contribuir a generar comunitats més cohesionades, amb espais compartits i una gestió col·lectiva dels edificis, alhora que preserva l'habitatge com un bé d'ús i no com un actiu d'inversió. 

"L'habitatge cooperatiu hem d'entendre que no és ni una compra ni és un lloguer, és una tercera via alternativa d'accés a l'habitatge. Està basat en un model de propietat col·lectiva i la gestió que se'n fa és democràtica", ha explicat Doncel. "L'objectiu base del model cooperatiu és garantir un habitatge assequible i amb quotes estables al llarg del temps", ha afegit.

El funcionament de l'habitatge col·laboratiu s'allunya del model de promoció immobiliària convencional. En una promoció tradicional, un promotor adquireix un terreny, defineix el projecte amb un equip tècnic, obté finançament, construeix l'edifici i finalment ven o lloga els habitatges a les famílies. En canvi, el model cooperatiu parteix habitualment de la cessió d'un sòl, sigui un terreny o un edifici a rehabili per part de l'administració o d'un propietari privat durant un període pactat. Aquest element és clau, ja que elimina el cost d'adquisició del sòl, que en una promoció convencional pot representar al voltant del 30% del cost total.

A partir d'aquí, les persones interessades s'organitzen en una cooperativa i, amb suport tècnic, dissenyen col·lectivament el projecte d'habitatge segons les seves necessitats i la manera com volen viure. Es tracta, per tant, d'un procés participatiu en què els futurs residents tenen un paper actiu en la definició dels espais i el model de convivència.

Un cop definit el projecte, els socis fan una aportació inicial —habitualment al voltant del 20% del cost— que és retornable, i serveix per accedir al finançament necessari per a la construcció. Un cop l'edifici està acabat, les famílies hi entren a viure i paguen una quota mensual estable que cobreix el finançament, el manteniment i la gestió de l'immoble.

La propietat de l'edifici és col·lectiva i no es pot vendre ni especular amb els habitatges, que resten sempre dins la cooperativa o retornen a l'administració un cop finalitzat el període de cessió. Aquest model busca garantir l'accés a l'habitatge com un dret, oferir estabilitat a llarg termini i fomentar la vida comunitària i la gestió democràtica dels espais. 

"És un model win-win, és a dir, a qui guanya tothom. En primer lloc, el que guanya és la persona perquè guanya un dret a un habitatge, guanya una estabilitat perquè té aquestes quotes assequibles al llarg del temps, guanya una xarxa de suport mutu i podríem dir que guanya aquest sentiment de pertinença perquè aquesta seguretat jo crec que genera una mica d'arrelament en el territori", ha manifestat Doncel. Des de l'associació també consideren que la mateixa administració o els privats hi surten beneficiats perquè amb la cessió del terreny el que es fa és fer una inversió per incrementar el parc públic. "Com que aquest edifici retornarà a l'administració, està generant parc públic durant la cessió i al final d'aquesta cessió també perquè té uns habitatges dels quals després pot decidir què se'n fa", ha relatat Doncel.

Tanmateix, l'administració també obté beneficis econòmics perquè delega els costos de la construcció, ja que la "construcció la fa la cooperativa, delega també costos de manteniment i costos de gestió durant la vida de l'edifici mentre l'utilitzi la cooperativa", ha puntualitzat Doncel.

"El que veiem és que és un model que funciona té èxit i l'hem de fer aterrar aquí a Andorra i per fer-lo aterrar és fonamental treballar amb l'administració, per tant, com a objectiu, nosaltres hem creat aquesta associació per intentar que la nostra funció sigui treballar conjuntament amb aquestes administracions públiques, amb els privats i establir una mica de divulgació del model cooperatiu", ha asseverat Doncel. 

Tot i que l'entitat s'ha presentat a l'opinió pública aquest dijous, ja fa un parell d'anys que els integrants de l'associació es mouen per divulgar aquest nou model. Segons han explicat els membres de l'associació, han mantingut reunions amb diferents agents que podrien ser part de la iniciativa, com bancs, el Govern o alguns comuns per explicar-los el model. De moment la resposta que han rebut en termes generals ha estat "positiva", ha assegurat el membre de l'associació, Lluís Ginjaume. "Penso que totes les administracions estan treballant a promoure habitatges, això no és una solució màgica, però és una solució més, llavors sempre són ben rebudes aquestes propostes.

De moment no disposen de cap terreny, atès que tot just arranquen amb el projecte. En aquest sentit, els següents passos és treballar i començar a fer xarxa amb els agents que poden implicar-s'hi. "Volem cercar i mobilitzar sol i edificis tant públics com privats per poder arribar a tenir una oportunitat i fer aterrar aquí un cas pilot d'habitatge cooperatiu", ha assegurat Doncel.

Per aquest motiu han creat una pàgina web i també han obert un formulari perquè la gent interessada a viure en habitatge cooperatiu pugui tenir més informació al respecte i s'inscrigui. "L'associació està oberta a tothom, tothom hi té cabuda i ens agradaria trobar gent que estigués interessada a promoure aquest habitatge cooperatiu i que ens ajudés a impulsar-lo", ha mencionat Doncel. Segons els responsables de l'entitat, en aquests moments hi ha una trentena de persones que han mostrat interès amb aquest nou model cooperatiu.

Estaló defensa que el sòl cedit permet rebaixar el cost de l'habitatge cooperatiu

Per exemplificar la viabilitat del model, Estaló ha utilitzat com a referència un projecte real d'habitatge de preu assequible del Govern, amb 45 habitatges i un cost estimat de 13 milions d'euros, incloent-hi construcció i despeses associades.

En el model cooperatiu, el sòl seria cedit per l'administració, fet que elimina el cost de compra del terreny i redueix la inversió inicial. El finançament es completaria amb un préstec bancari i aportacions dels socis, que serien d'uns 40.000 a 70.000 euros segons el tipus d'habitatge, amb quotes mensuals d'entre 900 i 1.600 euros.

L'associació calcula que el preu resultant seria inferior al del mercat de lloguer actual. A més, amb suport públic, com ajuts a la compra del primer habitatge o subvencions al lloguer assequible, les aportacions inicials podrien reduir-se fins als 16.000 euros i les quotes mensuals baixar de manera significativa, situant el model dins dels paràmetres d'habitatge assequible.