Escaldes-Engordany.- El dol és una de les emocions negatives que tothom experimenta tard o d'hora durant la vida. Però no és l'única, i en funció del grau de fortalesa, pot acabar perjudicant inclús la nostra salut física. "És important no rebutjar aquestes emocions i acollir-les, per poder entendre i passar-ho en el moment adequat, amb el suport dels éssers estimats" ha explicat la terapeuta integrativa, Carina Barker, durant la xerrada 'Festejar la vida, fins i tot en l'adversitat' inclosa en el marc de conferències Speakers'Corner que organitza periòdicament l'hotel Roc Blanc.
En aquest sentit, la terapeuta expressa a través d'una vivència personal, la mort de la seva filla als set anys, tot el procés que ha realitzat durant deu anys per aprendre a conviure amb el dol i, paral·lelament, poder tornar a gaudir de la vida. "Va haver-hi un moment en què no em deixava ni abraçar, ho veia tot gris perquè tenia molta negativitat dins meu" revela. Així doncs, incideix en el fet de poder parlar sobre la mort obertament i com a societat, deixar-ho de veure com a tabú. "Si en parléssim i donéssim a conèixer etapes, sentiments i tot el que es passa, segurament ho afrontaríem millor" assenyala.
Just va ser aquest motiu el que va portar a Barker a escriure el llibre 'Yo soy. Tú eres: el valor de ser uno mismo' on relata amb exactitud els moments del dol envers la pèrdua d'una persona important. La narració va ser una de les vies d'escap de l'experta, on també va poder assimilar i ser conscient de la situació. Arran, ha rebut molts missatges, que ella anomena com a testimonis, d'individus que a través del llibre han tancat una etapa i obert una altra. "De fet, nois i noies que han perdut als seus germans m'han escrit per donar-me les gràcies, ja que a causa de la meva vivència, han pogut entendre el que estava vivint la seva mare" confessa. Finalment, anima a tothom que pateixi la mateixa situació a llegir-ho i cercar en el seu interior per tornar a festejar la vida.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.