Andorra la Vella.- La variació anual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) corresponent al mes de gener s'ha fixat en el 4,4%. Es tracta d'una xifra que, tal com publica aquest dijous el departament d'Estadística, suposa una disminució de 0,2 dècimes tenint en compte que al desembre es va situar en el 4,6%. En aquest sentit, els principals grups que han fet disminuir la inflació han estat el de vestit i calçat, que presenta una disminució de dos punts i dues dècimes, situant-se a l'1,2% degut, principalment, a la disminució dels preus de la roba, i al grup d'esbarjo, espectacles i cultura, que presenta una disminució d'un punt i set dècimes (2%) a causa de la disminució dels preus dels paquets turístics.
Per contra, els principals grups que han fet augmentar la inflació han estat el de transport (1%), amb un augment d'un punt i una dècima; el d'habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles (4,9%), que ha registrat un augment de dues dècimes; i el grup de comunicacions (-0,1%), que s'ha incrementat un punt i sis dècimes.
Quant a la inflació subjacent -la variació de l'IPC sense tenir en consideració els productes energètics i els productes frescos- al gener s'ha situat en el 5,2%, vuit dècimes per sobre de l'IPC registrat. Pel que fa a la resta de grups especials, cal destacar l'augment de la variació anual de l'índex de preus de l'energia, que passa del 5,2% negatiu el mes passat al 3,6% negatiu al gener. També destaquen les disminucions de les variacions dels productes frescos i de l'alimentació sense productes frescos, que passen del 5,5% i del 10,9% del desembre al 4,4% i al 9,2% al gener respectivament.
En relació amb els països de l'entorn, l'IPC avançat d'Espanya del gener s'ha fixat en el 3,4%. En cas de confirmar-se, augmentaria tres dècimes respecte de la variació registrada el desembre del 2023. Per la seva banda, França ha tancat el gener amb un IPC avançat del 3,1%, una dada que, en cas de confirmar-se, disminuiria sis dècimes respecte de la variació registrada el mes anterior.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.