Andorra la Vella.- La variació anual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) corresponent al mes de maig s'ha fixat en el 4,9%, una xifra notablement inferior a la del maig del 2022, que va ser del 6,5%. Així mateix, tal com publica aquest dilluns el departament d'Estadística, la inflació subjacent s'ha situat en el 6,1% en relació amb el mateix mes de l'any anterior.
Durant aquest mes de maig la variació mensual ha estat del 0,2% com a conseqüència, principalment, del creixement dels preus dels productes dels grups de béns i serveis diversos (amb una variació positiva del 2%), els aliments i les begudes no alcohòliques (amb una variació positiva del 0,3%), el grup d'habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles (que s'ha incrementat un 0,2%), i el de vestit i calçat (amb un increment de l'1%). Aquest creixement de preus s'ha vist compensat pel comportament del grup de transport, que ha baixat un 1,6%.
Concretament, els grups dels aliments i les begudes no alcohòliques ha presentat un decreixement d'un punt i una dècima, situant-se al 13,3% a causa, principalment, de la disminució dels preus del peix davant del creixement al maig de l'any passat i l'augment més moderat en els preus del pa, els cereals, la llet, el formatge i els ous.
En relació amb la inflació subjacent, que és la variació de l'IPC sense tenir en consideració els productes energètics i els productes frescos, la variació anual s'ha situat al 6,1%, un punt i dues dècimes per sobre de l'IPC registrat.
En comparació amb els països veïns, cal destacar que l'IPC d'Espanya durant el mes de maig s'ha situat en el 3,2%, el que representa una disminució de nou dècimes respecte de la variació registrada a l'abril. En el cas de França, el maig s'ha tancat amb un IPC del 5,1%, fet que suposa una xifra vuit dècimes per sota de la registrada durant el mes d'abril.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.