El 2025 ha confirmat una economia catalana dinàmica i resilient, amb un creixement sostingut que s’explica sobretot per la demanda interna (consum de les llars i inversió), però també amb una lectura menys còmoda: el model aguanta gràcies a motors que poden afluixar si hi ha xocs externs (Europa, aranzels, energia) i amb una Generalitat que continua arrossegant limitacions de finançament i dependència de mecanismes estatals, malgrat les operacions de reordenació del deute.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.