Andorra la Vella.- Actinn&Talks, l’espai de difusió de coneixement del clúster andorrà de la tecnologia i la innovació, ha abordat aquesta setmana les noves formes de suplantació d’identitat i l’anomenat frau del CEO, amb especial atenció a l’ús de la intel·ligència artificial i els deepfakes. La sessió ha posat el focus en els protocols que poden adoptar les empreses per prevenir aquest tipus d’atacs i actuar en conseqüència.

El frau del CEO consisteix en la suplantació d’una persona amb capacitat de decisió dins d’una organització, habitualment amb l’objectiu d’aconseguir que un treballador faci una transferència de diners a un compte fraudulent. Una pràctica que, segons ha explicat durant la sessió el responsable de l’àrea de ciberseguretat de Var Group Andorra, Yobany Barbosa, ha incorporat noves eines que fan més difícil detectar l’engany.

"Abans hi havia uns indicadors que ens permetien dir que això semblava fraudulent, però aquests indicadors ja no existeixen, perquè la intel·ligència artificial ho fa perfectament", ha assenyalat. "La IA ha guanyat terreny en aquest tipus de frau tant per la seva eficàcia com pel baix cost que representa per als atacants". En aquest sentit, Barbosa ha alertat que la informació disponible a internet pot ser suficient per construir una suplantació cada vegada més creïble: "amb molt poca informació d’internet, per exemple, la seva veu i la seva imatge publicades a les xarxes socials o en pàgines web, ja n’hi ha prou perquè una intel·ligència artificial ho processi tot i construeixi un relat al darrere de l’intent de frau".

L’expert ha explicat que a Andorra s’han detectat casos d’aquest tipus, amb WhatsApp com una de les vies més utilitzades. "S'han donat situacions en què els atacants han recorregut a la reproducció de la veu o de la imatge de la persona suplantada mitjançant deepfakes. Aquests intents poden arribar a derivar en transferències de diners que, un cop comès el frau, es mouen entre entitats bancàries de diferents països per dificultar-ne el rastreig i la recuperació".

Barbosa ha remarcat que la prevenció no depèn únicament de les eines tecnològiques, sinó també de la capacitat de les organitzacions per establir mecanismes de verificació. "No es tracta de tecnologia o d’eines que calgui utilitzar. Es tracta de processos i de saber quan es trenquen aquests processos dins d’una organització". En aquest sentit, ha recomanat protocols d’actuació que permetin a les empreses verificar la identitat de la persona que sol·licita una operació abans d’executar-la. "Un protocol comunicat, documentat i formació dels treballadors, especialment els que intervenen en operacions financeres".

La sessió ha estat conduïda pel director d’ACTINN, Nacho Martín, qui ha destacat que aquesta tipologia de frau pot afectar empreses i organitzacions de qualsevol dimensió. "Algú et truca com si fos el teu CEO, el teu director financer, perquè facis una transferència de milers d’euros per fer un pagament a un proveïdor. Són capaços, a partir de captar la teva veu, de reproduir-la i fer que una persona que sap com és aquesta veu fins i tot caigui en el parany", ha assenyalat.