Florenci Pla ha posat sobre la taula una qüestió aparentment tècnica, però amb conseqüències molt concretes: què passa quan les matemàtiques d’una norma no produeixen exactament els efectes que perseguia el legislador?

L’exemple dels ajuts a l’habitatge és especialment il·lustratiu. Una família situada just per sota d’un determinat llindar d’ingressos pot tenir dret a una ajuda de més de 2.000 euros anuals. Si els seus ingressos augmenten un sol cèntim i travessen aquest límit, l’ajut pot desaparèixer. La família ha guanyat un cèntim més, però pot acabar disposant de més de 2.000 euros menys.

No és una paradoxa. Són matemàtiques.

I precisament per això el debat que planteja Pla va molt més enllà d’aquest cas concret. Cada vegada legislem més mitjançant percentatges, trams, coeficients, límits, bonificacions i fórmules. Ho fem amb les pensions, els salaris, els ajuts socials, els impostos, les subvencions o l’habitatge.

El legislador decideix l’objectiu polític de la norma. Els juristes comproven que aquesta s’ajusti a l’ordenament jurídic. Però queda una pregunta menys habitual: qui comprova que les matemàtiques funcionin?

Perquè una fórmula pot ser perfectament legal i, alhora, generar resultats sorprenents. És el que es coneix com a efecte penya-segat: petites variacions en els ingressos poden provocar grans variacions en el resultat final. Passar d’un tram a un altre pot arribar a convertir una millora salarial en una pèrdua de renda disponible.

Això no significa necessàriament que els sistemes per trams siguin incorrectes. Els llindars són habituals en les polítiques públiques i permeten determinar qui pot accedir a una prestació i en quines condicions. La qüestió és conèixer què passa exactament als seus límits.

I aquí és on la reflexió de Florenci Pla resulta especialment interessant.

Abans que una norma amb contingut econòmic entri en vigor, es poden comprovar els seus efectes en centenars o milers de situacions hipotètiques. Què passa amb qui està un euro per sota del límit? I amb qui està un euro per sobre? Què passa quan augmenta un salari? Què succeeix quan canvia la composició familiar? Hi ha algun punt en què guanyar més comporti acabar tenint menys?

Són preguntes senzilles que poden revelar conseqüències que probablement ningú pretenia quan es va redactar la norma.

El debat és especialment pertinent en un país de les dimensions d’Andorra. Tenim una administració relativament petita, però gestionem una normativa econòmica i social cada vegada més sofisticada. Aquesta complexitat exigeix també capacitat per analitzar no només què diu una norma, sinó què farà quan s’apliqui.

Florenci Pla ho ha demostrat amb una eina tan elemental com poderosa: posar les lleis davant d’una calculadora.

Potser aquesta és la lliçó més interessant. Una llei no acaba quan està ben escrita jurídicament. Quan conté números, també ha de superar la prova dels números.

Perquè entre 69.300 euros i 69.300 euros amb un cèntim gairebé no hi ha diferència.

Per a una família, en canvi, n’hi pot haver més de dues mil.