Andorra la Vella.- El valor de les exportacions va créixer un 10,7% el 2025, el de les importacions un 2,8% i, en conjunt, el comerç total de béns i serveis ascendeix un 7,1%. La diferència entre el valor de les exportacions i importacions ha generat un superàvit exterior a preus corrents de 874 milions d’euros, un increment del 47,6% respecte a l’any passat, xifra molt superior a la dels anys anteriors impulsada per l’increment dels ingressos del sector turístic i serveis.

Pel que fa a l’evolució del comerç exterior a preus constants, és a dir, un cop eliminat l’efecte preus, s’observa un increment del valor de les exportacions en un 3,9%, les importacions han caigut un 3,6% i, en termes generals, el comerç s’ha incrementat un 0,5% durant l’any 2025. Finalment, el saldo de la balança comercial a preus constants ha obtingut un superàvit de 656 milions d’euros, un increment del 38,5% respecte a l’any anterior.

Una de les peculiaritats de l’economia andorrana és que gran part dels superàvits exteriors que assoleix any rere any provenen de la millora de la balança de serveis, gràcies a l’aportació dels ingressos provinents del turisme. Aquest flux d’entrada de diners serveixen per compensar l’adquisició de béns i serveis a l’exterior, sortides de diners, principalment originats per l’adquisició de mercaderies i carburants a països tercers.

El rendiment de les exportacions a preus constants, és a dir, un cop eliminat l’efecte preus, calcula la diferència entre la taxa de creixement de les exportacions i la taxa de creixement de les importacions procedents de la resta del món. Aquesta relació permet veure quina de les dues variables s’incrementa més respecte a l’altra sense les interferències en les variacions dels preus. Un resultat superior a zero indica un creixement (en termes de variacions percentuals) més ràpid de les exportacions en comparació amb l’augment de les importacions durant el període de referència.

Segons posa en relleu Estadística, en el cas d'Andorra, l'evolució d'aquesta ràtio demostra una dinàmica exportadora més sòlida que la importadora en termes constants. Aquesta tendència positiva, amb un increment del rendiment del 7,4% l'any 2025 respecte a l'exercici anterior, ens mostra el bon comportament del sector exterior en els últims anys. Aquest creixement sostingut posa de manifest la necessitat estratègica de continuar diversificant els sectors econòmics per assegurar els superàvits comercials, i millorar el valor afegit dels productes exportats per consolidar el rendiment positiu de la balança respecte a les importacions.

Una altra forma de calcular els superàvits o dèficits comercials del comerç exterior és expressar la diferència en milions d’euros. L’objectiu d’aquest indicador, calculat també en termes constants per evitar interferències inflacionàries, és mesurar el desenvolupament del superàvit/dèficit de la balança de pagaments.

Igual que en l’apartat anterior, s’observa un millor comportament de les exportacions de béns i serveis respecte a les importacions per a l’any 2025, on s’obté una plusvàlua de 182,4 milions d’euros, import superior als rendiments obtinguts els anys anteriors.

Quant a la taxa de cobertura (un quocient entre importacions i exportacions que indica quin percentatge de les exportacions de béns i serveis queda cobert per les importacions) se situa en el 130,8%, la millor dada si ho comparem amb els anys anteriors.

La balança comercial normalitzada del país és el resultat entre el saldo de la balança comercial (valor total de les exportacions menys el valor total de les importacions), dividit per la suma del comerç total. El resultat permet identificar si l’economia presenta un superàvit (valor positiu) o un dèficit (valor negatiu) en relació amb el conjunt del comerç de béns i serveis. En el cas d’Andorra, la ràtio ha mantingut una tendència ascendent els darrers anys, en línia amb els saldos comercials favorables observats en altres indicadors del sector exterior. El valor per a l’any 2025 se situa en el 13,3%, superant els nivells prepandèmics i consolidant la recuperació iniciada després de la crisi sanitària.

Aquest increment sostingut reflecteix una millora en la capacitat exportadora del país i una reducció relativa de les importacions, contribuint a l’enfortiment de la posició externa d’Andorra.

Les exportacions totals respecte del producte interior brut (PIB) mostren la dependència dels productors nacionals respecte dels mercats estrangers i proporcionen un bon indicador sobre la vulnerabilitat a xocs externs que poden afectar l’economia. Per la banda de les importacions, un pes elevat de l’entrada de mercaderies i serveis al país pot interpretar-se com una dependència excessiva de l’exterior.

Per la seva versatilitat i múltiples lectures, és un dels indicadors més utilitzats. Cal destacar que les economies més grans tendeixen a mostrar ràtios més baixes, ja que la demanda interna de les seves economies té un pes molt més important al PIB. Tot al contrari que les economies més reduïdes, que tendeixen a ser més especialitzades i dependents del sector exterior. Aquest és el cas d’Andorra, per a l’any 2025, el valor de les exportacions i les importacions de béns i serveis va equivaldre al 93,2% i al 71,3% del PIB, respectivament. En els tres exercicis anteriors, aquesta ràtio es va situar en el 89,8%, el 83,7% i el 80,9% per a les exportacions, i en el 73,9%, el 71,8% i el 72,2% per a les importacions.

Quant a l’índex d’obertura econòmica, que mesura el grau d’obertura d’un país, considerant el seu comerç exterior en relació amb el conjunt de la seva activitat econòmica global, mostra una clara dependència de l’exterior, on el volum d’exportacions i importacions de l’economia és superior a la producció global del país. Aquest percentatge l’any 2025 se situa en un 164,4%, xifra superior a la dels anys 2024 (163,7%) i 2023 (155,5%). Aquesta ràtio quantifica com n’és d’important la balança comercial (superàvit o dèficit) respecte del producte interior brut d’una economia. Quan un país té un superàvit comercial, el valor del paràmetre s’interpreta com el percentatge de riquesa que aporta el comerç exterior sobre el total de l’economia. En el cas contrari, el dèficit comercial (signe negatiu) s’interpreta com la part de la riquesa que serà necessària per cobrir el dèficit comercial.

Durant el 2025, el pes de la balança comercial de béns i serveis respecte del PIB ha representat un saldo positiu del 21,9%. Aquesta dada ha millorat respecte als anys anteriors 2024 (15,8%) i el 2023 (12%).

La inversió estrangera directa representa un dels pilars de la cooperació internacional entre economies. La creació de vincles econòmics entre les diverses parts (individus, empreses i governs) al llarg del temps fomenta el desenvolupament, l’intercanvi de coneixements i constitueix una nova forma de finançament. Qualsevol país pot ser receptor d’inversió (entrada de capitals a l’economia) o emissor d’inversió (capitals enviats a altres països), fet que accentua la interdependència entre països i augmenta els intercanvis de mercaderies, capitals i tecnologia.

Si es comparen aquestes dades respecte del PIB, s’observa que l’entrada de capitals de l’exterior ha estat molt superior a la inversió enviada a l’exterior en tots els períodes. El 2025, la inversió entrant va representar un 6,1% respecte del PIB, en canvi, la sortint va suposar el 2,4%.

Des del punt de vista de la inversió neta, definida com la diferència entre la inversió entrant i la sortint, s’observa que Andorra ha estat un país netament receptor d’inversió estrangera durant el període analitzat. L’any 2025, la inversió neta va superar lleugerament els 146 milions d’euros, xifra que representa aproximadament el 3,7% del PIB. En termes absoluts, aquest valor és significativament superior al registrat l’any 2024 (137,5 milions d’euros), tot i que es manté per sota dels nivells assolits els anys 2021 i 2022.

El comerç exterior per càpita, que mesura el valor de les exportacions i importacions de béns i serveis en relació amb la població resident, mostra que el valor de les exportacions per habitant ha estat superior al de les importacions, fet que s’alinea amb el superàvit comercial observat en la balança de béns i serveis. L’any 2025, l’increment del valor de les exportacions i importacions ha permès assolir els nivells per càpita més elevats de la sèrie: 41.868 euros per persona en exportacions i 31.868 euros en importacions.

En els darrers cinc anys, ambdues variables han experimentat un creixement sostingut i significatiu. En concret, les exportacions per càpita han augmentat més d’un 60% respecte a l’any 2021, mentre que les importacions per càpita han crescut quasi un 40% en el mateix període.