ANA, Agència de Notícies Andorrana
El diari econòmic d'Andorra i del Pirineu
L'evolució anual de la despesa total de les llars.
L'evolució anual de la despesa total de les llars. (Foto: Departament d'Estadística)
Actualitat

Les llars augmenten un 7,2% la despesa en consum durant el 2025

La despesa mitjana per persona creix un 4,8% i la despesa per llar ho fa un 5,5%

Andorra la Vella.- La despesa total efectuada per les llars en béns i serveis destinats al consum final ha augmentat un 7,2% durant l’any 2025 en relació amb l’any anterior, així com la despesa mitjana per persona (4,8% més) i la despesa mitjana per llar (5,5% més). Tenint en compte la variació dels preus entre l’any 2024 i el 2025, del 2,6%, el creixement real de la despesa total ha sigut del 4,5%, mentre que el creixement real de la despesa mitjana per persona i per llar ha sigut del 2,1% i 2,8%, respectivament.

Respecte a l’any 2024, s’ha produït un augment en alguns grups de la despesa de consum, principalment en els grups vestit i calçat (44%), serveis d'educació (38,8%) i recreació, esport i cultura (29,7%). Per contra, ha disminuït el consum dels béns i serveis dels grups de salut (13,4%) i mobles, equipament domèstic i manteniment rutinari de la llar (10,9%).

Pel que fa a la localització geogràfica de la despesa de les llars el 2025, el 85,4% de la despesa es va fer al Principat i el 14,6% restant, a l’estranger. En relació amb l’any 2024, la despesa total efectuada a l’interior augmenta un 9,4%, i la seva materialització a l’estranger disminueix un 3,9%.

Respecte de l’any 2024, la despesa al Principat ha augmentat en tots els grups de despesa excepte en la salut (16,9% menys), els aliments i les begudes no alcohòliques” (3% menys) i els mobles, equipament domèstic i manteniment rutinari de la llar (2,4% menys), destacant l’augment dels grups serveis d'educació (157,5%), vestit i calçat (46,5%) i recreació, esport i cultura (25%). La despesa efectuada fora del Principat ha augmentat en alguns grups, destacant els grups d'assegurances i serveis financers (55,8%) i recreació, esport i cultura (35%).

Per contra, ha disminuït, també, en diversos grups, destacant la cura personal, protecció social i béns i serveis diversos (54,1%), mobles, equipament domèstic i manteniment rutinari de la llar (53,8%), transport (48,2%) i aliments i begudes no alcohòliques (36,1%).

L’enquesta de pressupostos familiars també permet disposar d’estimacions anuals sobre algunes característiques de les llars residents al Principat i dels seus habitatges.

Entre les característiques més rellevants dels habitatges, cal destacar que el règim de tinença de l’habitatge més habitual és el lloguer (s’estima que el 62,8% de les persones residents al Principat ocupen el seu habitatge en règim de lloguer), règim que ha augmentat respecte de l’any 2024.

El preu mensual dels lloguers més recents (menys d’un any de lloguer l’any 2025) ha passat, de mitjana, dels 12,8 euros per metre quadrat l’any 2024 als 12,1 euros l’any 2025, mentre que la mediana ha passat d’11,9 euros per metre quadrat a 12 euros. Si s’observa la totalitat d’habitatges en règim de lloguer, la mitjana del preu mensual per metre quadrat és de 9,9 euros l’any 2025, mentre que l’any 2024 va ser de 9,4 euros.

Les dades corresponents a l’any 2025 indiquen que la demografia del Principat està formada majoritàriament, en un 54,8%, per persones que viuen en llars sense persones dependents, és a dir, en llars d’un adult (14,1%), o en llars amb dos o més adults sense persones dependents (40,7%).

Quant al temps d’ocupació de l’habitatge principal, la mitjana se situa en 12,2 anys al 2025, xifra lleugerament inferior a la de l’any 2024.

Finalment, cal destacar que, d’acord amb les dades de l’any 2025, el 84,4% de les llars disposen almenys d’un turisme i el 26,5% compta almenys amb una motocicleta o un ciclomotor com a mitjà de transport. Per contra, el 14% no disposa de cap vehicle. El 13,3% de les llars disposa almenys d’un habitatge secundari; el 68,2% d’aquests habitatges es troben a Espanya i el 16,8%, a Portugal.


Editorial

Per Arnau Colominas - Editor
Durant molt de temps hem parlat de la inflació com si fos una dada reservada als economistes, una d’aquelles xifres que apareixen periòdicament als titulars i que els governs interpreten amb més o menys optimisme: un 2,8%, un 3,4%, un 4,1%. Percentatges que, vistos així, poden semblar relativament abstractes i allunyats de les preocupacions quotidianes de la majoria de ciutadans, però que deixen de ser-ho quan la inflació supera determinades barreres i, sobretot, quan s’hi manté durant un cert temps.