Andorra la Vella.- L'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) ha triplicat aquest 2026 les adjudicacions d'habitatges a preu assequible respecte de l'any anterior i la previsió és que el ritme de creixement del parc públic continuarà durant els pròxims mesos. Així ho ha afirmat aquest dijous la directora de l'organisme, Marta Alberch, que ha destacat que de les 51 unitats familiars adjudicades el 2025 han passat a ser-ne 153 aquest any. Entre aquestes 153 unitats familiars, 142 ja hi ha el contracte signat.

Alberch ha remarcat que el desplegament del parc públic d'habitatge encara es troba en una fase inicial perquè tot just es va posar en marxa el 2024, però la previsió és que incrementi de mica en mica que Govern posi a mercat els edificis a preu assequible. "Hem triplicat les adjudicacions d'un any per l'altre i aquest any 2026, el que queda, i el 2027 també seran intensos, perquè si hem de passar de 150 a gairebé 500 habitatges, veureu moltes ofertes públiques", ha assegurat.

Pel que fa al registre de sol·licitants, actualment hi ha 41 expedients pendents de resolució, mentre que s'han registrat 70 renúncies voluntàries i 121 baixes del registre. Paral·lelament, l'INH compta actualment amb 165 unitats d'habitatge disponibles, una xifra que continuarà augmentant amb la incorporació de noves promocions al parc públic.

La directora també ha destacat la millora en el percentatge de resolucions favorables de les sol·licituds. Si el 2025 representaven el 23% del total, aquest 2026 ja arriben al 32%, un increment que atribueix als ajustos introduïts en el reglament a partir de l'anàlisi dels expedients.

En termes absoluts, les resolucions favorables han passat de 162 l'any passat a 385 aquest any. Segons Alberch, aquest augment demostra que no només s'han presentat més demandes, sinó que també hi ha un nombre més elevat de sol·licituds que compleixen els requisits i poden optar a un habitatge públic. Tot i això, la directora ha recordat que no totes les persones inscrites al registre compleixen les condicions establertes ni podran acabar sent adjudicatàries, un aspecte que considera que també cal tenir present en la planificació del sistema.

El col·lectiu dels joves continua sent el que més renúncies presenta. Concretament, 26 persones hi han renunciat, seguides per famílies monoparentals, 10; gent gran, 18; i 16 en altres col·lectius. L'INH no ha pogut determinar amb certesa el motiu pel qual els joves continuen sent el col·lectiu que més renuncia als habitatges a preu assequible. Tot i que la qüestió s'ha abordat amb el Fòrum Nacional de la Joventut, tampoc no s'ha pogut identificar una causa concreta. La directora ha explicat que les dades encara no són prou àmplies per extreure conclusions. De totes maneres, segons Alberch una de les raons podria ser "la mobilitat", ja que molts joves prefereixen viure a prop del lloc de treball o de la família i acaben rebutjant habitatges situats en parròquies que no s'ajusten a les seves preferències.

El 37% dels adjudicataris del parc públic d'habitatge han sortit d'una situació de vulnerabilitat residencial

Més d'un terç de les persones que han accedit a un habitatge del parc públic provenien de pensions, allotjaments turístics, habitacions de lloguer o pisos compartits. La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge Marta Alberch, ha destacat que aquestes adjudicacions han permès garantir-los una "seguretat residencial" amb un contracte de lloguer al seu nom.

Per aquest motiu, Alberch ha volgut posar en relleu la funció social del parc públic d'habitatge. Segons ha explicat, el 37% de les persones adjudicatàries provenien de situacions del que es coneix com a vulnerabilitat residencial, ja fos perquè vivien en pensions, allotjaments turístics, habitacions de lloguer o compartint pis.

En aquest sentit, ha destacat que l'accés a un habitatge del parc públic els ha permès passar "d'una situació de vulnerabilitat a una situació de seguretat residencial", ja que ara disposen d'un contracte de lloguer al seu nom. Per a la directora de l'INH, aquesta dada demostra que el parc públic no només incrementa l'oferta d'habitatge assequible, sinó que també contribueix a oferir estabilitat residencial a persones que fins ara vivien en unes condicions més precàries.

L'INH assegura que el parc públic estarà preparat per absorbir un possible augment de la demanda amb la fi de la congelació dels lloguers

La directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge (INH), Marta Alberch, s'ha mostrat convençuda que el parc públic podrà donar resposta a un eventual increment de la demanda d'habitatge assequible quan, el 2027, finalitzi la congelació dels lloguers. Segons ha explicat, l'increment del nombre d'habitatges públics que s'incorporaran els pròxims mesos ha de permetre afrontar un escenari en què més famílies necessitin suport per accedir a un habitatge.

Alberch ha recordat que entre aquest any i el 2027 està prevista la incorporació de més de 200 habitatges nous al parc públic i ha defensat que aquest creixement respon, precisament, a la necessitat d'anticipar-se a les conseqüències de la desregulació del mercat del lloguer.

"Penso que sí que s'està preparant per donar resposta en el cas que s'arribi en aquesta situació que hi hagi molta més demanda de la que tenim ara per la situació que es pot donar per contractes que no s'acabin renovant o per persones que passin a haver d'assumir uns lloguers que representin més del 30% dels seus ingressos, per tant jo penso que sí", ha afirmat Alberch.

Pel que fa a les consultes que està rebent l'Institut per part de persones preocupades per la finalització dels seus contractes de lloguer, Alberch ha explicat que cada cas s'analitza de manera individualitzada. Per aquesta raó recomana als afectats que s'adrecin a l'INH amb tota la documentació perquè els tècnics puguin comprovar si la notificació del propietari s'ajusta a la normativa vigent. "Cada cas és particular i no podem donar una resposta estàndard a tothom", ha indicat. De fet, ha assenyalat que en alguns casos els ciutadans arriben convençuts que hauran d'abandonar l'habitatge abans d'hora i, un cop revisada la documentació, se'ls informa que el contracte encara continua vigent durant un any més.

Quan la carta enviada pel propietari no s'ajusta al que estableix la legislació, l'INH informa els afectats dels seus drets, però no pot intervenir directament en el conflicte per qüestions jurídiques. La directora ha recordat que la llei no li atribueix a la institució competències per mediar ni actuar d'ofici davant d'aquests casos. "Podem orientar i assessorar, però la llei de creació de l'Institut no ens dona l'opció de de mèdiar i d'actuar d'ofici", ha comentat Alberch.

Per aquest motiu, quan detecten una possible irregularitat els tècnics deriven els ciutadans a una gestoria, a un advocat o al servei de justícia gratuïta perquè siguin aquests professionals els qui redactin les comunicacions pertinents o iniciïn les accions legals que corresponguin. "Moltes vegades els derivem a la justícia gratuïta", ha comentat la responsable de l'organisme.