La Seu d'Urgell.- La generació dels fills dels 'baby boomers' qüestiona cada vegada més un sistema que considera incapaç de garantir les mateixes oportunitats vitals que van tenir els seus pares. La dificultat per emancipar-se, accedir a un habitatge o consolidar un projecte de vida està erosionant la confiança dels joves en les institucions i en el mateix model democràtic. Així ho han advertit aquest divendres la politòloga i periodista Estefania Molina i el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López, durant la taula rodona 'Boomers enfront joves: quin futur volem i com el construïm?', moderada pel periodista Antoni Bassas.

Molina, autora del llibre 'Los hijos de los boomers', ha assegurat que una part important de la seva generació viu amb la sensació que l’ascensor social "s’ha gripat" i que l’esforç ja no garanteix una millora de les condicions de vida. "Estic envoltada de gent de la meva edat i molts dels meus amics no són capaços d’independitzar-se ni de crear el seu projecte de vida", ha exposat, tot apuntant que aquesta realitat transcendeix els casos particulars i representa "una generació sencera". En aquest sentit, i en el marc de la 37a edició de La Trobada Empresarial al Pirineu, ha posat damunt la taula dades que, segons ha remarcat, evidencien una creixent desafecció juvenil amb el sistema polític i econòmic actual. Així, ha afirmat que un de cada quatre joves estaria disposat a explorar un règim autoritari perquè considera que la democràcia no és un sistema en què pugui realitzar les seves expectatives vitals. A més, un de cada tres joves es mostraria contrari al pagament d’impostos.

Segons Molina, el malestar no respon a una manca de cultura de l’esforç, sinó a un canvi estructural de context. "No era el mateix esforçar-se als anys vuitanta que ara", ha defensat, tot recordant que, a finals dels anys vuitanta, amb tres anys complets de salari una persona podia comprar-se un habitatge, mentre que avui aquesta operació exigeix entre quinze i vint anys d’ingressos. La politòloga ha sostingut que la legitimitat de la democràcia no depèn tant del seu funcionament teòric com dels resultats que ofereix als ciutadans. "Quan hi havia un estat del benestar i un ascensor social, era més fàcil creure en el sistema, però això ara s’ha trencat", ha argumentat.

En paral·lel, Molina ha alertat d’un augment progressiu de les desigualtats i ha denunciat que les prioritats pressupostàries dels darrers anys han deixat fora àmbits essencials per a les noves generacions. En aquest sentit, ha afirmat que en les últimes dues dècades les partides de despesa que més han crescut han estat les pensions i, en menor mesura, la sanitat, mentre que habitatge i transport no han experimentat avenços similars.

La politòloga també ha apuntat al pes electoral dels ‘baby boomers’ com un dels factors que expliquen aquesta situació. "Com el gruix dels votants del bipartidisme representa aquesta generació, es continua legislant per a ells", ha assegurat, abans d’afegir que, actualment, la "justícia intergeneracional" passa perquè siguin moltes famílies les que sostinguin econòmicament els fills adults, fet que contribueix a un empobriment dels joves. Per la seva banda, López ha advertit dels efectes econòmics de l’envelliment demogràfic i del pes creixent de la despesa associada a la sanitat i les pensions. El catedràtic ha criticat les polítiques curtterministes que, segons ha dit, opten per ajornar els costos al futur mitjançant endeutament públic, una decisió que "complica molt la vida dels joves".

Durant l’obertura de la jornada, la rectora de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balsells, ha reivindicat el talent de les noves generacions i la necessitat de garantir un relleu adequat entre generacions, especialment en l’àmbit universitari. Segons ha advertit, una mala gestió del traspàs de coneixement podria derivar en una "descapitalització del talent". Tot i el títol del debat, Molina ha volgut desmarcar-se d’un relat de confrontació entre generacions i ha defensat que el problema és més profund. "Això no és una lluita generacional, és un estat del benestar que trontolla", ha conclòs.