Andorra la Vella.- Aquest diumenge Suïssa votarà en referèndum una iniciativa que proposa limitar la població del país a un màxim de 10 milions d’habitants abans del 2050. La proposta, impulsada per la dreta conservadora, ha obert un intens debat polític i social sobre el creixement demogràfic, la immigració i la capacitat del territori. Segons la periodista Mònica Subietas, "si s’aprovés, caldria canviar la política migratòria, i això tindria conseqüències dins i fora de les fronteres helvètiques". El debat ha dividit el país entre els qui alerten de la pressió sobre l’habitatge, les infraestructures i el medi ambient, i els qui adverteixen que limitar la immigració podria afectar de manera directa l’economia suïssa. "Limitar la immigració podria tenir conseqüències molt serioses. El mercat laboral suís necessita molta mà d’obra qualificada i no qualificada", assenyala Subietas.

Un debat que transcendeix Suïssa

Més enllà del cas helvètic, el debat sobre els límits del creixement ressona en altres territoris europeus. Al Principat, la discussió sobre la capacitat del país ha girat durant anys entorn d’una xifra recurrent: els 100.000 habitants. Una estadística que, segons el president de la comissió encarregada de reformar la llei del sòl, Jordi Casadevall, "no té una base tècnica clara". "Entenc que és més una percepció. És una xifra molt rodona. Per què 100.000? Per què no 110.000?", afirma.

Així doncs, Casadevall considera que el debat s’ha de situar en un altre nivell. "L'objectiu de la comissió no és en cap cas establir una xifra. El que hem de reflexionar és que el model de planificació urbanística sigui sostenible", explica. En aquest sentit, apunta que el creixement demogràfic no pot deslligar-se de la realitat del territori i de les infraestructures disponibles, ja que "no podem augmentar la població a un nivell en el qual no tinguem preparades, per exemple, ni les carreteres, ni els claveguerams", sosté.

El límit físic d’un país de muntanya

Aquest punt és especialment rellevant en el cas andorrà, on el debat sobre el creixement no es pot desvincular de la geografia. En aquest sentit, la degana del Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra (COAA), Laura Sànchez, insisteix en aquesta idea: "La planificació en un país de muntanya no pot ser ni de lluny igual que en una ciutat com Barcelona", expliquen. Aquesta diferència no és només tècnica, sinó estructural. El territori condiciona directament la capacitat de creixement, tant en extensió com en densificació.

En aquest sentit, alerten que el debat poblacional no pot deslligar-se dels recursos. "Tenim unes infraestructures i tenim el que tenim. No podem créixer si no ampliem carreteres, clavegueram o transport", afirmen. D'igual forma, introdueixen un concepte clau per al futur del país: els estudis de càrrega. "S’estan fent estudis de càrrega per saber quanta població pot admetre Andorra. Quan acabin, sabrem exactament fins on podem arribar", expliquen. Aquesta idea trasllada el debat des del terreny polític o emocional cap a un marc tècnic encara en construcció.

Infraestructures, habitatge i model econòmic

El contrast amb Suïssa és rellevant. Segons Subietas, tot i la pressió sobre l’habitatge en zones urbanes, el país encara disposa de marge físic de creixement, especialment a través de la densificació. "El 70% del territori suís està pràcticament despoblat perquè són muntanyes. Encara hi ha marge per densificar les ciutats" explica. A diferència d’Andorra, el creixement no està tant limitat per la geografia com per la gestió política del territori i la seva distribució.

Això no significa, però, que no hi hagi tensions. A les ciutats suïsses, la pressió sobre l’habitatge és real, amb un percentatge d’habitatges buits molt baix i una demanda que supera l’oferta en determinades zones. "El percentatge d’habitatges buits és d’aproximadament l’1%", detalla Subietas, que també apunta a una transformació del model urbà: "Les ciutats estan canviant el seu perfil en alçada més que en extensió".

En paral·lel, el país helvètic manté un sistema de transport altament eficient i una política ambiental estricta, però el debat demogràfic no desapareix. Al contrari, s’intensifica perquè connecta amb una altra qüestió central: la dependència econòmica de la immigració. "Limitar la immigració podria tenir conseqüències molt serioses", adverteix Subietas. "Una limitació afectaria la competitivitat econòmica i també els acords amb la Unió Europea", assenyala.

Democràcia directa i límits del debat

Més enllà de les dades, el cas suís també ha reobert el debat sobre el paper de la ciutadania en decisions estructurals. Suïssa celebra diversos referèndums cada any i sotmet a vot qüestions d’alta complexitat política i econòmica. "És una democràcia molt més madura que qualsevol altra democràcia europea en el nivell de capacitat de debat i d’arribar a consensos", opina Casadevall, tot i matisar que el sistema no és fàcilment exportable. En aquest sentit, considera que a Andorra seria tècnicament possible plantejar consultes d’aquest tipus, tot i que amb matisos. "Podries fer un referèndum no vinculant. Possibilitat hi ha", explica. Ara bé, alerta també dels riscos d’aquest tipus de mecanismes. "És una arma de doble fil, perquè a vegades no estàs responent la pregunta sinó castigant qui la formula", adverteix.

Un debat obert

El paral·lelisme entre Suïssa i Andorra posa de relleu una mateixa pregunta de fons: existeix un límit de creixement per als països petits? Mentre Suïssa es prepara per portar aquesta qüestió a les urnes, Andorra manté obert un debat en què conflueixen infraestructures, economia, urbanisme i model de país, però sense una resposta tancada. "Jo crec que el debat ha de ser si volem un model de planificació sostenible, no si hem d’arribar o no a una xifra concreta", resumeix Casadevall.