Andorra la Vella.- El Consell General ha aprovat aquest dijous el Projecte de llei de modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d'estabilitat pressupostària i fiscal, així com de la Llei general de les finances públiques, amb l'objectiu d'habilitar un crèdit extraordinari i un suplement de crèdit destinats a ampliar el parc públic d'habitatge i a reforçar el sistema sociosanitari del país. El text ha tirat endavant amb 24 vots a favor i 3 abstencions.

Durant la intervenció parlamentària del ministre de Finances, Ramon Lladós, ha detallat que la llei permet mobilitzar un total de 40,15 milions d'euros, dels quals 35 milions es destinaran a habitatge públic i 5,15 milions a inversions sanitàries. Els 35 milions aprovats permetran incorporar entre 150 i 200 pisos més al parc públic per posar-los a disposició de la ciutadania. El titular de Finances també ha destacat que, amb aquest nou suplement de crèdit, el Govern haurà destinat més de 140 milions d'euros al parc públic d'habitatge des del 2023.

Pel que fa a la sanitat, els 5,15 milions d'euros previstos serviran per reforçar el sistema sociosanitari. En aquest sentit, el ministre ha subratllat que l'executiu haurà invertit prop de 27 milions d'euros en infraestructures i actuacions sanitàries durant l'actual legislatura.

Durant el debat, en línies generals, els grups parlamentaris s'hi han mostrat bastant a favor. Des del PS són els que ho han vist amb més bons ulls. La consellera general de la formació, Susanna Vela, ha defensat que l'accés a un habitatge digne i a preu assequible és una "prioritat clara i un element central de la nostra proposta política".

Vela ha celebrat la proposta del Govern per ampliar el parc públic d'habitatge perquè "és necessari crear i anar ampliant el parc públic d'habitatge", ha afirmat Vela. "És necessari anar fragmentant el mercat i això requereix accions diferenciades per evitar el comportament d'un únic mercat lliure que continuï disparant els preus", ha detallat.

Tot i el suport al text, la consellera socialdemòcrata ha demanat a l'executiu informació sobre el desplegament que es farà de les mesures previstes, especialment pel que fa a possibles compres o construccions d'edificis destinats a habitatge públic.

En matèria sanitària, Vela també ha valorat positivament les inversions previstes per millorar els equipaments i la qualitat assistencial, però ha apuntat la necessitat de disposar d'un pla d'inversions específic en infraestructures sanitàries.

Des del grup de Concòrdia han avalat el crèdit, però també alerten que les mesures del Govern "no resolen el problema de l'habitatge". El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha anunciat el vot favorable de la seva formació al suplement de crèdit, però ha advertit que les polítiques actuals del Govern són "inefectives" per frenar la crisi immobiliària perquè "segueix permetent que els preus incrementin", ha dit.

Escalé ha valorat positivament els 35 milions d'euros previstos per a habitatge públic i els 5 milions addicionals per a sanitat, especialment davant la manca d'especialitats mèdiques i la necessitat de reforçar l'atenció ciutadana. Tot i això, ha contextualitzat aquestes inversions en el marc d'un deute públic que, segons ha recordat, ascendeix actualment als 1.100 milions d'euros.

En matèria d'habitatge, el líder de Concòrdia ha admès que ampliar el parc públic "és millor això que res", però ha assegurat que les mesures arriben tard i no compensen la pèrdua de milers de pisos assequibles al mercat privat durant els darrers anys.

Segons Escalé, mentre el Govern preveu arribar als 650 o 700 habitatges públics a final de legislatura, el mercat ha perdut milers de pisos amb preus accessibles. En aquest sentit, ha atribuït la situació a l'especulació immobiliària, a l'augment de la inversió estrangera i a la manca de control sobre el gran capital patrimonial.

El president del grup de Concòrdia també ha alertat de l'impacte de la crisi de l'habitatge sobre la petita empresa familiar andorrana i sobre la competitivitat econòmica del país, assegurant que moltes empreses no poden assumir els salaris necessaris per compensar l'elevat cost de vida. 

El conseller general de Demòcrates, David Montané, ha defensat que el suplement de crèdit tot assegurant que les inversions en habitatge i sanitat "no parteixen de zero" ni responen a una actuació improvisada. Durant la seva intervenció, Montané ha afirmat que aquestes dues àrees són "prioritats sostingudes amb continuïtat" de l'acció del Govern des de l'anterior legislatura i ha remarcat que ja s'han mobilitzat més de 108 milions d'euros en habitatge públic.

Montané també ha defensat les inversions sanitàries previstes, que inclouen un robot quirúrgic, una ressonància magnètica i millores a l'heliport hospitalari. "Això no són només inversions, són decisions que milloren la vida de la gent", ha assegurat. El parlamentari ha atribuït aquesta capacitat inversora a la "solidesa de les finances públiques" i ha destacat que el deute públic se situa per sota del 30% del PIB.

El grup d'Andorra Endavant és qui ha carregat més contra el Govern. "DA i els seus companys de viatge han descobert de cop i volta la sanitat i l'habitatge. És com una mena d'operació seducció a vuit mesos de les eleccions. Una rentada de cara d'última hora. Després de setze anys governant, ara tenen presses i tot és urgent, tot és prioritari", ha fustigat la presidenta d'Andorra Endavant, Carine Montaner.

Montaner ha criticat que l'executiu executi ara la incorporació d'una ressonància magnètica a l'hospital, assegurant que es tracta d'un equipament "bàsic". També ha qüestionat la compra d'un robot quirúrgic valorat en dos milions d'euros, afirmant que "no tenim volum de pacients" ni els recursos humans necessaris per treure'n profit.

La consellera ha defensat que les prioritats del sistema sanitari haurien de passar per millorar les condicions dels professionals, garantir material bàsic i facilitar serveis als pacients, com ara la televisió gratuïta a les habitacions hospitalàries.

En relació amb l'habitatge, Montaner ha acusat el Govern d'haver "destrossat el mercat" amb les lleis impulsades els darrers anys i ha posat en dubte l'anunci dels 35 milions d'euros per ampliar el parc públic. La líder d'Andorra Endavant ha reclamat més transparència sobre quins edificis es volen adquirir, a quin preu i amb quins criteris es faran les operacions.