Andorra la Vella.- El ministre de finances, Ramon Lladós, ha defensat que una eventual intervenció per contenir l’impacte de l’encariment dels carburants no hauria de passar per una rebaixa generalitzada dels preus, sinó per mesures més focalitzades en els col·lectius vulnerables, atès que "el recorregut fiscal és limitat" en un país com a Andorra. En aquest sentit, ha exemplificat que una baixada indiscriminada de la benzina beneficiaria tant famílies amb alt poder adquisitiu (que poden assumir el cost del combustible) com aquelles amb menys recursos, mentre que, segons ha argumentat, seria més eficient articular ajudes específiques per a qui realment ho necessita, especialment tenint en compte que l’impacte del preu del carburant no és igual per a tothom, ja que hi ha ciutadans que en fan un ús intensiu i d’altres que es desplacen majoritàriament en transport públic.

En resposta a la pregunta del conseller general del PS, Pere Baró, on se li demanava al ministre sobre accions concretes per evitar una pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, Lladós ha insistit que Andorra aposta per "mesures estructurals i sostingudes en el temps", que ja actuen com a palanca de protecció: "El transport públic és gratuït, l’electricitat té un topall de preus, i el salari mínim ha pujat el doble que la inflació. El que per altres països seria una mesura extraordinària, aquí forma part de la nostra política estructural".

Així i tot, Lladós ha reconegut que "és cert que l'impacte existeix". "L’efecte hi és i cal seguir-lo de prop", tot defensant, però, que "abans de prendre mesures extraordinàries, hem d’assegurar que complementin les mesures estructurals ja vigents".

Segons el ministre, el Govern està en contacte amb importadors de carburants, transportistes i constructors, preparant possibles accions conjuntes per minimitzar l’impacte econòmic sobre les famílies i els negocis: "Encara no hem arribat a aquesta situació, però quan calgui, es prendran mesures, i l’esforç serà compartit amb els sectors afectats, no només a càrrec de tots els contribuents".

Per la seva banda, Baró no es mostrava tan 'positiu' com el ministre, ja que "omplir el dipòsit, portar els fills a l’escola o simplement desplaçar-se costa cada vegada més". "La gent travessa la frontera per comprar més barat. Això no és una anècdota, és un símptoma clar de què està passant", ha explicat.

Finalment, el conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, ha recordat com l’any 2020, durant la pandèmia de la Covid-19, els estats europeus van activar "el paquet de mesures financeres més ambiciós de la història", valorat en 800.000 milions d’euros, i ha subratllat com la seva professora d’Economia ja alertava que això generaria "l’efecte inflacionari més gran de la història sobre la zona euro".

Bartolomé ha assenyalat que Andorra és un país "importador d’inflació", amb limitades capacitats per actuar davant l’augment de preus, que actualment ve motivat principalment per l’electricitat i l’alimentació. "La part més important no és què pot fer un govern en una situació puntual, sinó com preparar-se per garantir instruments davant futures crisis", ha afirmat. En aquesta línia, Bartolomé ha reflexionat sobre "com pot ser que FEDA registri beneficis de més de 10 milions d’euros mentre els ciutadans paguen més? No seria el moment de plantejar redirigir aquests ingressos, tal com es va fer a l’època de la pandèmia?", ha assenyalat.