Andorra la Vella.- El departament d’Estadística de Govern ha publicat la situació de la població d’Andorra des de la perspectiva de gènere del 2024, un informe que evidencia un augment de residents d’altres nacionalitats en un context marcat també per l’envelliment de la població i la persistència de desigualtats de gènere en àmbits com el treball, la formació i els càrrecs de poder.

Pel que fa a la població resident a Andorra, mostra com el 2024 hi va haver un augment destacat de persones d’altres nacionalitats, amb un creixement del 12,5% en homes i del 8,3% en dones respecte a l’any anterior, mentre que el nombre d’immigrants es va reduir de manera significativa, amb una caiguda del 19,4% en homes i del 30,2% en dones.

Si s'obverva per dades demogràfiques, destaca l’increment de la població en la franja d’edat de 65 anys o més, on els homes van augmentar un 4,7% i les dones un 4,4% en relació amb el 2023. També sobresurt l’evolució de la taxa de fecunditat. La corresponent a les mares d’entre 15 i 19 anys va disminuïr un 37,5%, mentre que la de les mares d’entre 20 i 24 anys va registrar un augment del 5,6%. Tot i això, en comparació amb fa cinc anys, aquest indicador mostra una reducció del 15,9%, segons Estadística.

Dins del bloc de treball, i centrant l’atenció en l’indicador de persones assalariades per sector d’activitat, es van analitzar tres sectors que presenten una marcada diferència d’ocupació per gènere, la qual no es va reduïr durant el període 2020-2024. En el sector de la construcció es va registrar una notable concentració masculina. En el quinquenni analitzat, aquest sector presentava una mitjana anual de 3.916 persones assalariades, de les quals aproximadament nou de cada deu eren homes. Pel que fa a l’evolució, el sector va experimentar un creixement mitjà anual de 211 persones durant els darrers cinc anys, amb un increment mitjà de 177 homes i 34 dones per any. En termes absoluts, el nombre total de persones assalariades va augmentar en 912 treballadors, dels quals 764 eren homes i 149 dones, mantenint-se així la diferència de gènere en aquest sector econòmic.

Pel que fa al personal domèstic, àmbit en què la principal activitat és la neteja i el manteniment de la llar, va predominar àmpliament la presència femenina. Al llarg de tot l’històric analitzat, el sector va registrar una mitjana anual de 1.041 persones assalariades, entre les quals els homes no arriben ni a representar un de cada deu treballadors, malgrat que la seva presència mostra una lleugera tendència a l’alça. Pel que fa a l’evolució del sector, aquest va experimentar un lleu decreixement durant el període 2020-2024, amb una pèrdua mitjana de 21 persones assalariades per any. D’aquestes, 22 corresponien a dones que van abandonar el sector, mentre que 1 home s’hi va incorporar.

Dins del bloc de formació, la comparativa amb l’any anterior va mostrar una davallada significativa en el nombre de persones matriculades a estudis de Bàtxelor, amb un decrement del 25,4% en els homes i del 33,7% en les dones. Pel que fa als estudis de màster, es va observar un creixement tant per als homes com per a les dones, del 48,4% i 28,6%, respectivament. Per altra banda, per a les persones matriculades a FP, les dones van presentar un augment del 5,1% i els homes del 8,1%.

Pel que fa als Òrgans de decisió i poder, i més concretament als cossos especials, les dades evidencien una presència clarament majoritària d’homes tant al cos de policia com els agents penitenciaris i els bombers. Durant el període 2020-2024, el cos de policia va comptar amb una mitjana de 250 homes i 69 dones, fet que representava una ràtio de 3,63 homes per a cada dona. En el cas del Centre Penitenciari, la mitjana va ser de 57 homes i 12 dones, amb una ràtio de 4,86 homes per a cada dona. Finalment, al cos dels bombers, la diferència és encara més acusada, ja que a mitjana d’homes era de 125 davant de 12 dones, la qual cosa suposava una ràtio de 10,78 homes per a cada dona, la més elevada de tots els cossos especials.

En les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials, àmbit en què la principal funció és l’atenció i la cura de les persones, hi predomina clarament la presència femenina. Durant el període analitzat, el sector va comptar amb una mitjana anual de 2.448 persones assalariades, de les quals aproximadament vuit de cada deu eren dones. Tot i aquesta majoria femenina, entre els anys 2021 i 2024 s’observa un lleu increment en la proporció d’homes, que arriba al 22,5% del total el 2024. En aquest període, el sector va registrar un augment mitjà de 98 persones assalariades, dels quals 30 eren homes i 68 dones. Pel que fa al creixement anual, aquest se situa en 116 persones respecte al 2023, amb una distribució del 61,7% de dones (71 treballadores) i el 38,3% d’homes (44 treballadors).

El 2024 registra més casos atesos per violència de gènere i més detencions

El Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere va registrar un augment dels casos atesos durant el 2024, trencant la tendència a la baixa que s’havia mantingut entre els anys 2020 i 2023. Pel que fa al tipus de violència patida per les dones, destaca que la totalitat de les víctimes van declarar haver sofert maltractament psicològic, mentre que les formes de violència física i social van afectar aproximadament una de cada dues dones.

Quant a l’edat de la dona, la majoria dels casos atesos tenien entre 28 i 51 anys, concentrant el 70,6% dels total, seguides de les dones d’entre 18 i 27 anys, amb el 14,7% i les d’entre 52 i 63 anys, amb el 9,8% del total.

Segons l’estat civil de la dona, el 40% eren solteres, mentre que el 27,5% eren casades i el 22% separades. Les divorciades suposaven un 6,4% i les vídues un 0,9%. En un 2,8% dels casos es desconeix l’estat civil de la dona.

Si s’analitzen factors com si la dona tenia un menyscabament reconegut o si va retornar amb la parella, les dades mostren que el 94,5% dels casos atesos no tenien cap discapacitat reconeguda. Un 5,5% sí que la tenien. Un 20,2% de les dones ateses van retornar amb la seva parella mentre que un 70,3% no ho van fet. En la resta de casos, la informació no consta perquè les dones es van desvincular del servei i, per tant, es desconeixia la seva situació.

Segons el canal d’entrada al servei, una de cada dues (50,2%) dones ateses ho va fer per iniciativa pròpia, mentre que un 18,3% va ser derivada pel departament d’Afers Socials, un 13,1% a través de la Policia, un 12,2% de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i un 6,1% mitjançant altres canals. Pràcticament una de cada dues (45,3%) dones ateses al servei durant el 2024 havia interposat una denúncia prèvia.

Finalment, segons l’assessorament jurídic rebut, un 11,6% dels casos havien rebut assessorament civil o penal i un 0,6% laboral o administratiu.

Pel que fa a les detencions d’homes per violència de gènere, es va registrar un increment del 28,6% respecte a l’any anterior.

Els matrimonis homosexuals creixen el 2024 i arriben a les 14 unions

L’any 2024 es van registrar un total de 14 matrimonis homosexuals, dels quals 8 entre homes i 6 entre dones. En comparació amb l’any anterior, el 2023, es va observar un increment significatiu, ja que aleshores es van celebrar 10 matrimonis (3 entre homes i 7 entre dones). Per tant, el nombre total va augmentar en quatre unions, amb un creixement especialment destacat en els matrimonis entre dones, que van passar de 3 a 6, mentre que els matrimonis entre homes va pujar lleugerament, de 7 a 8.