Andorra la Vella.- La ministra de Presidència, Economia, Empresa i Habitatge, Conxita Marsol, ha anunciat que el Govern preveu comprar nous edificis aquest any per ampliar el parc públic d’habitatge, aprofitant el superàvit pressupostari. Marsol ha recordat que l’executiu ja ha impulsat diverses mesures per incrementar l’oferta d’habitatge assequible i ha destacat que, al final de la legislatura, es preveu arribar a uns 500 habitatges públics. "Han posat en marxa un parc públic; tindrem uns 500 habitatges a l’acabada de la legislatura, en tres anys, amb un esforç pressupostari molt important", ha afirmat.
Tot i això, l’objectiu del Govern és continuar ampliant aquest parc. "La nostra intenció és continuar fent parc públic, queda clar que sí", ha dit la ministra, tot reconeixent que assolir determinades quotes és complex. "Arribar al 20% no serà fàcil", ha admès, tal i com demanen els sindicats per tal de fer front a la situació de l'habitatge.
Per aquest motiu, l’executiu aposta ara per incrementar el patrimoni públic mitjançant adquisicions directes. "Aquest any ja adquirirem nous edificis per poder tindre una mica més de parc públic", ha explicat Marsol. Segons ha detallat, la decisió respon a "que hem tingut un superàvit pressupostari, creiem que és un bon moment per aplicar-lo en part a la compra de nous edificis".
La ministra ha avançat que el procés es farà mitjançant concurs públic, en què els propietaris podran presentar les seves ofertes. L’objectiu és que aquests immobles passin a formar part del patrimoni de l’Estat. "Aquesta vegada volem comprar i no deixar de ser patrimoni pel Govern", ha afirmat.
Amb aquesta estratègia, l’executiu espera continuar incrementant el parc públic en els pròxims anys. Marsol ha remarcat que, si als 500 habitatges previstos se n’hi poguessin afegir uns 150 més, seria una xifra destacada en poc temps. "Crec que pocs països en tres o quatre anys han fet un tant per cent tan important de parc públic", ha expressat, tot reiterant que només "ens queda un any" de cara a les Eleccions Generals del 2027.
Els sindicats reclamen mesures més ambicioses
Tot i l’anunci, els sindicats consideren que l’esforç encara és insuficient per influir realment en el mercat. El secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Sergi Esteve, ha recordat que actualment l’habitatge públic representa una part molt reduïda del parc total. "Estem amb un percentatge del 2% de tot el parc immobiliari que és habitatge públic", ha afirmat. Segons ha explicat, perquè tingui capacitat real de regular el mercat caldria arribar aproximadament al 20%.
Esteve també ha defensat la necessitat d’establir preus de referència vinculats a l’habitatge públic i estudiar topalls als lloguers per evitar increments desproporcionats. Ha indicat que Andorra no té un parc públic d’habitatge comparable al de Viena, que arriba al 80%, i ha posat l’exemple de Navarra, on l’aplicació d’una llei d’intervenció ha reduït els preus un 8,6% en sis mesos. Ha defensat prendre mesures valentes i estructurals mentre es continua ampliant el parc públic. Ha alertat també que l’augment continuat de permisos comercials i empresarials, com autoritzacions per a grans centres comercials, incrementarà la demanda de treballadors, i ha destacat la necessitat d’augmentar també l’oferta d’habitatge dins dels límits que permet l’orografia del país.
Per la seva banda, Gabriel Ubach ha advertit que, sense canvis més profunds, la situació pot acabar expulsant residents del país. "Si no, els nostres fills i els nostres nets no podran viure en aquest país. Ja no podem viure nosaltres, imagineu-vos a ells", ha afirmat.
El líder sindical també ha tornat a reclamar increments salarials per adaptar-los al cost de la vida. "Si Demòcrates per Andorra consideren que un pis a Andorra ha de valdre 5000 euros, nosaltres no estem en contra. Però, clar, parlem de salaris llavors", ha dit, tot criticant que els sindicats "estem sonats" mentre "el Govern d'Andorra i la patronal no ho estan" davant d'un increment dels lloguers i no dels sous.
Les tensions comercials que han esclatat els darrers dies arran de les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, contra Espanya són, de moment, una amenaça política més que no pas una decisió econòmica efectiva.