Andorra la Vella.- La ministra de Presidència, Economia, Empresa i Habitatge, Conxita Marsol, ha explicat que el projecte de llei sobre el mercat del lloguer inclourà l’obligació d’avisar els llogaters amb sis mesos d’antelació en cas de finalització del contracte. La mesura pretén donar més garanties als arrendataris davant dels canvis previstos amb la desintervenció progressiva del mercat. Així ho ha avançat als mitjans arran del Consell Econòmic i Social d'aquest divendres, en què tant sindicats com els propietaris no se senten emparats.

Marsol ha indicat que el Govern vol que la llei sigui aprovada abans del mes de juny, precisament per donar temps a propietaris i llogaters a adaptar-se als nous requisits. "Seria bo que aquesta llei fos aprovada el mes de juny", ha afirmat.

Segons ha detallat, el text amplia el termini que s’havia plantejat inicialment. "La llei estableix que se’ls ha d’avisar en sis mesos, els llogaters. Ho hem allargat", ha explicat. En aquest sentit, ha recordat que anteriorment es contemplava un termini més curt, en què la llei "preveia que en tres mesos es pogués resoldre el contracte. Nosaltres, per fer més garantia, hem posat que s’ha d’avisar amb sis mesos d’antelació".

La ministra ha remarcat que aquest marge temporal és especialment important perquè els inquilins no es trobin amb comunicacions d’última hora. L’objectiu és "donar temps als propietaris, però sobretot als llogaters, si reben les cartes, que no la rebin el dia abans".

El projecte de llei forma part del procés de desintervenció progressiva del mercat del lloguer, després de les mesures extraordinàries adoptades el 2019 amb les pròrrogues obligatòries dels contractes. Marsol ha reiterat que la voluntat del Govern és fer aquest procés "progressiu i garantista", mantenint un equilibri entre els interessos dels propietaris i la protecció dels llogaters.

Sindicats en contra i advertència de mobilitzacions

La proposta, però, no compta amb el suport dels representants sindicals. El secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Sergi Esteve, ha afirmat que la valoració del col·lectiu és "totalment en contra". Segons Esteve, el projecte de llei no afronta l’arrel del problema de l’habitatge. "Entenem que no ataca el problema estructural que tenim ara mateix", ha dit, tot assenyalant que l’evolució dels salaris, de l’IPC i dels preus del lloguer i de compra mostra un desequilibri clar.

El dirigent sindical ha advertit que la liberalització progressiva pot tenir conseqüències no desitjades si no es regula tot el mercat immobiliari. "Si no regulem el preu de compra, què passarà amb els propietaris que ara mateix tenen lloguers congelats? Que ho passaran a la compra, perquè el marge de benefici que tenen és molt més alt", ha assegurat.

Esteve també ha advertit que, si no s’apliquen mesures més profundes, el país podria afrontar problemes importants en el futur. "El que preveiem és que a partir del 2027 potser no tant, però cap al 2030 pot provocar una crisi social i econòmica molt gran en aquest país en què la gent no pugui pagar els lloguers o les hipoteques", ha alertat.

Per la seva banda, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha estat encara més contundent i ha advertit que el moviment sindical podria convocar mobilitzacions si la llei s’aprova tal com s’ha presentat. Ubach ha afirmat que el Govern té la capacitat d’aprovar el text amb la seva majoria parlamentària. Tot i això, ha assegurat que els sindicats preparen una resposta social. "[Sobre una possible manifestació], ho hem de parlar amb el Sindicat de Llogateres. Volem fer-ho conjuntament amb ells i amb els altres actors socials”, ha explicat, tot avançant que la setmana vinent es reuniran per començar a coordinar les accions.

Entre les iniciatives que plantegen hi ha també una recollida de signatures paral·lela per exigir eleccions anticipades. Segons Ubach, la situació de l’habitatge posa en risc el futur de moltes famílies. "Si un pis pot augmentar el doble de preu en tres o cinc anys, jo no li veig aquí la solució", ha afirmat. "Unió Sindical d'Andorra i els sindicats andorrans estem sonats perquè diem que el salari mínim interprofessional hauria d'estar com a mínim a 2.500 euros. Ara, el Govern d'Andorra i la patronal, ells no estan sonats de poder demanar 2.500 euros d'un pis. I els sonats som nosaltres...", ha criticat Ubach.

Per la seva banda, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) considera que la desintervenció del mercat ha de ser gradual i progressiva per evitar distorsions i efectes de rebot en els preus. En el seu dictamen sobre l’avantprojecte de llei, la CEA destaca que els contractes antics intervinguts tenen una renda mitjana de 7,9 euros/m², mentre que els nous del mercat lliure se situen al voltant dels 17 euros/m².

Segons el president de la CEA, Gerard Cadena, les actualitzacions previstes al text són insuficients per reduir la diferència entre mercats i proposa augmentar en dos punts percentuals la repercussió anual i permetre que els habitatges amb rendes molt baixes es puguin actualitzar més ràpidament, especialment si estan per sota del preu assequible del parc públic. "La desintervenció del mercat és necessària, però s’ha de fer de manera progressiva per evitar un efecte rebot en les rendes i noves distorsions", ha conclòs.