Andorra la Vella.- El nombre de sol·licituds de prestacions per fills a càrrec presentades durant el segon trimestre de l'any ha estat de 174, un 7% menys respecte del segon trimestre del 2024, quan se'n van presentar 187. D'aquestes, el 75,9% han estat resoltes favorablement i el 14,9% s'han desestimat, el 4,6% s'han arxivat, mentre que les restants es troben amb manca de documentació (2,3%) o en curs (2,3%).
Per sexe, les dones són les que han rebut majoritàriament les prestacions favorables (76,5%). Per edat, el 98,5% tenen entre 25 i 60 anys i majoritàriament són de nacionalitat andorrana (31,8%) i espanyola (26,5%). Un 48,5% dels beneficiaris han residit sempre al Principat o fa més de 20 anys que hi resideixen. Quant a l'estat civil dels beneficiaris de la prestació, la majoria són solters (34,8%) o casats (27,3%).
Les famílies que més ajuts han rebut són les monoparentals (67,4%) i, quant al col·lectiu, la gran majoria dels beneficiaris han estat els adults (93,9%). Pel que fa al nombre de fills a càrrec, predominen les famílies que tenen 2 fills a càrrec amb el 47,7% del total d'ajuts, seguides per les famílies amb 1 fill a càrrec amb el 38,6%. D'altra banda, Andorra la Vella (34,1%) és la parròquia on més ajuts s'han atorgat.
Durant el segon trimestre del 2025 s'han denegat 26 sol·licituds d'ajut. El principal motiu de denegació de les sol·licituds ha estat per superar el LECS familiar, amb un 80,8%.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.