Sovint pensem en el ioga com una pràctica més esportiva, amb postures complicades i que requereixen d’un gran esforç. Aquesta no és la visió que en volen transmetre Aurélie Serale i Claire Gulgilminotti, que volen aprofundir molt més en el vessant energètic, de l’esperit, en el costat filosòfic d’equilibri entre cos i ment d’aquesta pràctica. Precisament, el taller que oferiran dissabte 21 de juny a les 19.30 hores, coincidint amb el Dia internacional del ioga, vol fer incidència en aquesta part més espiritual. Meditació, sonoteràpia i yin ioga, una versió que serveix per “deixar-se anar, suau”, seran els elements del taller d’harmonització de xacres que faran al Roc Blanc. En el marc de l’agenda de l’Speakers’Corner.
“El missatge que volem transmetre és el de l’equilibri entre el cos i la ment”, explica Aurélie Serale. D’aquesta manera, l’activitat incidirà en “equilibrar energies dins del cos, perquè necessitem els dos costats de l’energia, hi ha d’haver un equilibri per exemple entre aguantar i deixar anar, entre força i dolçor”, defensa la professora de ioga. En aquest sentit, argumenta que “dins el cos hi ha força i flexibilitat” i “si només treballes un costat, no hi ha equilibri”. D’aquesta manera, reivindica que cal que estiguem “alineats en el camí de la vida” i que tinguem “calma interior” per estar sans.
El taller que les dues professores de ioga oferiran és molt complementari ja que els diferents vessants que es tractaran com el yin ioga, la sonoteràpia o la meditació i se centrarà en què les persones puguin reequilibrar la seva energia. Es farà una explicació sobre els xacres, “perquè tothom sàpiga què són, ja que no tothom els coneix” i tot seguit es passarà a la part pràctica. La classe serà en francès, però de cara al mes de setembre preveuen que es puguin oferir noves propostes en altres idiomes, entre els quals el català.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.