Andorra la Vella.- La població resident a Andorra fins al 30 de setembre ascendeix a les 85.863 persones, la qual cosa suposa un augment del 2,1% (1.754 persones més) respecte del setembre de l'any 2023. Segons publica el departament d'Estadística, aquest creixement es concentra principalment a les parròquies d'Andorra la Vella (445 residents, 1,9%), Escaldes-Engordany (381 residents, 2,5%), Encamp (333 residents, 2,6%), la Massana (204 residents, 1,8%) i Sant Julià de Lòria (188 residents, 1,9%). Les parròquies que menys han crescut han estat Ordino (104 residents, 2%) i Canillo (99 residents, 1,8%).
Per nacionalitats, l'increment anual mesurat al mes de setembre es concentra en el col·lectiu d'altres nacionalitats amb un total de 1.446 persones (11,7%), seguit de les persones de nacionalitat andorrana amb 259 persones (0,7%), de nacionalitat espanyola amb 72 persones (0,4%) i de nacionalitat francesa amb 37 persones (1%). Les persones amb nacionalitat portuguesa registren un decrement de 60 persones (-0,7%) respecte al mateix mes de l'any anterior.
Així mateix, s'assenyala que el 73,2% de la població es concentra en el tram d'entre 15 i 64 anys i la població menor de 15 anys representa l'11,2%, mentre que la població més gran de 64 anys suposa el 15,6% restant.
Pel que fa a la població registrada en els censos comunals a 30 de setembre del 2024 (92.661 persones), hi ha un increment del 3,5% respecte a la població registrada del mateix mes del 2023 (89.529 persones).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.