Andorra la Vella.- A finals de novembre la població del Principat ascendia a 84.723 persones, el que suposa un augment del 4,2% (3.425 persones més) respecte al novembre de l’any 2022. Aquest creixement es concentra principalment a les parròquies d’Andorra la Vella (755 residents, un 3,2% més); Encamp (669 residents, un 5,5% més); Canillo (590 habitants, un 11,6% més); Escaldes-Engordany (541 residents, un 3,6% més) i la Massana (478 residents, un 4,3% més). Les parròquies que menys han crescut han estat Ordino (182 residents, un 3,5% més) i Sant Julià de Lòria (210 persones, un 2,2% més).
Per nacionalitats, l’increment anual mesurat el mes de novembre es concentra en el col·lectiu d’altres nacionalitats amb un total de 2.983 persones (un 30,2% més), seguit de les persones de nacionalitat espanyola amb 310 persones (un 1,5% més), de nacionalitat francesa amb 132 persones més (un 3,6%) i de nacionalitat andorrana amb 101 persones (0,3% més). Les persones amb nacionalitat portuguesa registren un decrement de 101 persones (un 1,2% menys) respecte al mateix mes de l’any anterior.
El 73,1% de la població es concentra en el tram d’entre 15 i 64 anys i la població menor de 15 anys representa l’11,8%, mentre que la població més gran de 64 anys suposa el 15,1% restant.
Pel que fa a la població registrada en els censos comunals a 30 de novembre del 2023 (90.225 persones), hi ha un increment del 4,3% respecte a la població registrada del mateix mes del 2022 (86.469 persones).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.