Andorra la Vella.- La població resident a Andorra fins al 30 de setembre d'enguany ascendeix a 77.883 persones, fet que suposa un augment del 0,9% (719 persones) respecte de l'any anterior. Segons ha fet públic aquest dijous el departament d'Estadística, aquest creixement es concentra principalment a les parròquies de la Massana, amb un augment del 2,1%; Canillo, amb un 4,3%; Andorra, amb un 0,7%; Encamp, amb un 0,6%; Sant Julià de Lòria, amb un 0,3%, i Escaldes-Engordany, amb un 0,1%.
Si el nombre de residents es desglossen per nacionalitats, l'increment anual mesurat al setembre es concentra en el col·lectiu d'altres nacionalitats, amb un total de 444 persones (5,7%), seguit de les persones amb nacionalitat andorrana, amb un total de 314 persones (0,8%), la nacionalitat francesa amb 36 persones (1,1%), i la nacionalitat espanyola, amb una persona més. Així, els ciutadans portuguesos registren un decrement de 76 persones (0,8%) respecte del 2019.
D'altra banda, cal assenyalar que el 72,4% de la població es concentra en el tram d'entre 15 i 64 anys, i la població menor de 15 anys representa el 13,3%, mentre que la població més gran de 64 anys suposa el 14,3% restant.
Pel que fa a la població registrada en els censos comunals a 30 de setembre del 2020 (82.641 persones), hi ha un increment de l'1,1% respecte de la població registrada durant el mateix mes del 2019 (81.702 persones).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.