Andorra la Vella.- La població resident a tancament del mes de setembre ascendeix a les 88.649 persones, la qual cosa suposa un augment del 2,4% (2.109 persones més) respecte al setembre de l'any 2024. Aquest creixement es concentra principalment a les parròquies de Canillo (400 residents, 6,7%), la Massana (382 residents, 3,2%), Andorra la Vella (355 residents, 1,5%), Escaldes-Engordany (353 residents, 2,2%), Encamp (335 residents, 2,6%) i Ordino (176 residents, 3,2%). La parròquia que menys ha crescut ha estat Sant Julià de Lòria (108 residents, 1,1%).
Per nacionalitats, segons publica el departament d'Estadística, l'increment anual mesurat al mes de setembre es concentra en el col·lectiu d'altres nacionalitats, amb un total de 1.204 persones més (8,4%), seguit de les persones de nacionalitat espanyola, amb 419 persones (2%), de nacionalitat andorrana, amb 365 persones (0,9%) i de nacionalitat francesa, amb 234 persones (6,1%). Les persones amb nacionalitat portuguesa registren un decrement de 113 persones (1,3% menys) respecte del mateix mes de l'any anterior.
Així mateix, el 73,3% de la població es concentra en el tram d'entre 15 i 64 anys i la població menor de 15 anys representa el 10,9%, mentre que la població més gran de 64 anys suposa el 15,7% restant.
Pel que fa a la població registrada en els censos comunals a 30 de setembre del 2025 (94.524 persones), hi ha un increment del 2% respecte a la població registrada del mateix mes del 2024 (92.661 persones).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.