Malgrat que el sector empresarial vol mantenir l'optimisme, algunes de les dades reflectides en l'informe sobre l’impacte econòmic de la Covid-19 promogut per la Cambra de Comerç i realitzat pel CRES, mostren preocupació entre els comerciants i restauradors del país. Així, l'enquesta telefònica elaborada a més de 400 empreses i autònoms, que s'ha presentat aquest dijous, revela que l’impacte econòmic ha suposat una disminució mitjana de la facturació del 33% durant el primer semestre de l’any.
Pel que fa a les perspectives, la majoria d’empresaris no confien en una recuperació ràpida i estimen, en general, una caiguda de la xifra de vendes global superior al 15% de mitjana durant el segon semestre de 2020.
Gairebé 7 de cada 10 empreses van haver d’aturar l’activitat durant el confinament i fins al 75% dels enquestats es va haver d'acollir a alguna de les mesures d'ajuda atorgades pel Govern. En aquest sentit, poc més de la meitat considera adequades les mesures de suport de l'executiu.
Malgrat tot, només un 3% dels empresaris creu que haurà de tancar al llarg del pròxim semestre de l'any a causa de les conseqüències de l'emergència sanitària i 9 de cada 10 no preveu fer cap acomiadament en els pròxims mesos. El president de la Cambra de Comerç, Miguel Armengol, ha admès que aquestes dades "l'han sorprès" i considera que "la lògica hauria de fer que fossin més les empreses que pensen tancar, però veig que es manté l'esperança". Armengol també s'ha posicionat sobre l'allargament dels ERTO fins al primer trimestre de l'any vinent i ha assegurat que "el Govern hauria de plantejar-s'ho si la situació ho requereix, la qual cosa estic segur que farà".
Al gener, la Cambra repetirà l'enquesta per copsar la situació dels empresaris en el segon semetre de l'any i fer un balanç del 2020.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.