Andorra la Vella.- Andorra es troba en la sisena posició mundial en velocitat d’internet sobre fibra. Així ho constata el test de velocitat ‘speedtest’ dut a terme per Ookla. El director de màrqueting i relació amb el client de la companyia, Carles Casadevall, manifesta la satisfacció per aquesta valoració i afegeix que “reflecteix les inversions fetes abans de la Covid-19 per doblar la capacitat d’internet al país”, un fet, subrtalla, que va permetre també que malgrat durant el confinament es doblés el consum d’internet la xarxa “funcionés bé”.
“No m’imaginava que poguéssim estar per davant d’un país com Corea del Sud”, diu Casadevall, recordant que el país asiàtic és capdavanter en aquestes qüestions. La classificació en què Andorra ocupa la sisena posició està encapçalada per Singapur, Hong Kong i Tailàndia. La quarta posició és per a Suïssa i Romania se situa en cinquè lloc per davant d’Andorra.
Casadevall manifesta que el 85% dels accessos a internet són de 300 ‘megues’ i, en aquest sentit, concreta que de les línies contractades n’hi ha 28.700 a una velocitat de 300 i 3.000, a 700 'megues'. En aquest sentit, el test fet per Ookla discrimina les velocitats molt baixes i si l’usuari que fa el qüestionari es connecta des d’una xarxa molt lenta això fa baixar la mitjana. Cal destacar que aquest test el duen a terme els usuaris de l’aplicació ‘speedtest’ que, a banda de valorar aspectes quantitatius, n'avalua també de qualitatius com per exemple si recomanarien el servei.
Malgrat manifestar que aquest posicionament en el rànquing no li treu el son, Casadevall manifesta que l’aposta de la companyia per continuar fent inversions és ferma ja que es tracta d’un sector en què s’evidencia que els canvis són molt ràpids i que les millores, que no “es poden deixar mai de fer”, són molt cares.
Abans de parlar de percentatges convé fixar-se en una idea molt més rellevant: set de cada deu andorrans assenyalen el cost de la vida, els salaris i l’habitatge com el principal problema del país. Quan una preocupació arriba a aquests nivells i, a més, es manté durant anys, deixa de ser una percepció conjuntural per convertir-se en un problema estructural.