Tot el que és nou comporta un temps d'adaptació, i amb la pandèmia, molts treballadors han hagut d'aprendre a desenvolupar la seva feina de manera telemàtica. El teletreball ha estat, en alguns casos, difícil de dur a terme per la conciliació familiar i la manca d'un espai laboral a casa. Però també els que s'han desplaçat a la feina durant els darrers mesos han hagut d'afrontar l'angoixa de sortir a l'exterior i la incertesa del futur econòmic.
De fet, segons un estudi fet per la Universitat de València, dos de cada tres empleats (o el que és el mateix, el 64,7% dels enquestats) han vist afectat el seu rendiment laboral durant el confinament. L'estudi, realitzat amb la participació de gairebé 9.000 persones, també assenyala que a la majoria de treballadors els agradaria poder combinar, a partir d'ara, treball presencial amb treball telemàtic.
Aquestes dades contrasten amb les aportades recentment pel Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia). Des de l'entitat afirmaven que "el teletreball incrementa la productivitat fins a un 30%, millora la satisfacció laboral i afavoreix la conciliació”. Segons Copsia, aquesta metodologia fomenta l'autogestió i la responsabilitat amb la feina i fins i tot pot alleugerar l'estrès.
A Andorra, només un 3% dels assalariats feien teletreball abans de la pandèmia, però des d'organismes com la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) es destaca que les empreses van saber adaptar-se ràpidament a aquest sistema.
Valoració per països
El mateix estudi també ha preguntat sobre la valoració que els espanyols han fet de la gestió de la pandèmia i qualifiquen amb un suspens (4 sobre 10) l'executiu liderat pel socialista Pedro Sánchez. En el cas andorrà, no hi ha una xifra concreta però la població en general està satisfeta amb la gestió sanitària que el Govern ha fet de la crisi del coronavirus.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.