L'EFA es planteja presentar l'estudi d'impacte pels volts de la convocatòria del referèndum
Andorra la Vella.- L'Empresa Familiar Andorrana (EFA) treballa per tenir enllestit aquest any dos estudis. D'una banda, un de macroeconòmic, amb dades del període comprès entre el 2019 i el 2023 "per veure l'evolució real de l'economia durant els darrers cinc anys" i un altre sobre l'impacte de l'acord d'associació amb la Unió Europea.
Així, tal com ha posat en relleu el president de l'EFA, Daniel Armengol, el 4 d'abril es farà la presentació del primer dels estudis, el macroeconòmic, que ja està finalitzat i estan "acabant de publicar".
D'altra banda, l'entitat preveu tenir enllestit cap a finals d'any l'avaluació sobre quin impacte pot tenir per a les empreses l'acord d'associació. "Estem jugant amb els 'timings'" per saber exactament quan pot tenir lloc la consulta sobre l'acord, tenint en compte, també, la qüestió de si finalment l'acord és mixt o no, ha explicat el president de l'EFA. En aquest sentit, Armengol ha reivindicat que "el més interessant" seria fer públic aquest document "com més a prop del referèndum" per tal que no es doni la circumstància de "passar dos anys parlant del mateix", és a dir, que el debat es tingui pels volts de la consulta.
Notícies relacionades
Estratègies per a la diversificació econòmica i millorar la competitivitat, eixos segons l'EFA
La CEA valora que l'acord d'associació pugui ser un reforç per al sector financer
Armengol: “Les mesures en matèria laboral i en el mercat de l’habitatge s’han de prendre amb dades”
Un estudi per posicionar-se en el referèndum sobre l'acord d'associació
L'EFA reclama una major col·laboració publicoprivada en qüestions com l'energia o l'habitatge
Grifols referma la seguretat del futur centre de recerca en immunologia d'Ordino
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.
