La crisi econòmica derivada de la sanitària no hauria de ser un fre per als projectes de construir al país un heliport i un aeroport. Això és almenys el que es desprèn del pla d’actuació que l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha treballat per posar sobre la taula un seguit de propostes per a la reactivació econòmica. Així, en aquest document es recull la recomanació d’impulsar el projecte d’implantació d’un aeroport nacional, que cal recordar que és una iniciativa que ha impulsat la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, i també es demana que s’implanti i s’habiliti un heliport nacional.
Des de l’EFA remarquen que l’escenari temporal en què s’haurien d’implementar aquestes propostes són de dos o tres anys, és a dir, que no s’estaria parlant d’una execució immediata. I és que cal tenir en compte que el Govern treballa per redefinir les prioritats en inversió en infraestructures i caldrà veure què és el que passarà, especialment, amb l’heliport, que és la que depèn més directament de l’executiu. De fet, des de l’entitat es va més enllà i no només es demana que es faci aquest heliport sinó que també es posa sobre la taula la demanda que s’habiliti “una connexió heliportuària permanent” entre l’aeroport de la Seu i Andorra.
I precisament quant a l’aeroport de la Seu d’Urgell, que cal recordar que aquesta primavera ha rebut la certificació per operar vols amb GPS, des de l’EFA es demana a l’executiu que hi hagi un suport i l'impuls a vols regulars des de l’aeroport de la capital alturgellenca amb mercats emissors de potencials turistes.
L’associació empresarial també defensa la creació d’un consorci per al desenvolupament d’infraestructures. I demana que es mantinguin les inversions en infraestructures actuals. També creuen que cal que es faciliti la iniciativa privada, “amb un eventual cofinançament amb el sector privat”.
Abans de parlar de percentatges convé fixar-se en una idea molt més rellevant: set de cada deu andorrans assenyalen el cost de la vida, els salaris i l’habitatge com el principal problema del país. Quan una preocupació arriba a aquests nivells i, a més, es manté durant anys, deixa de ser una percepció conjuntural per convertir-se en un problema estructural.