"Quin assessor fiscal em recomanes a Andorra?" "Quina clínica dental d'Escaldes té millors opinions?" Fins fa poc, aquestes preguntes es feien a un amic o a Google. Avui, cada cop més, es fan a ChatGPT, a Gemini o al nou Mode IA de Google. I la resposta no és una llista de deu resultats: són tres noms, una explicació i un consell. Qui no és en aquestes tres línies, per a aquell client, no existeix.

El fenomen té nom al sector: GEO, de l'anglès Generative Engine Optimization, el posicionament a les respostes de les intel·ligències artificials. I a Andorra, un mercat petit on cada client compta, comença a decidir contractes reals mentre la majoria d'empreses encara no s'ho miren.

Del "qui surt primer" al "qui és l'escollit"

Durant dues dècades, la visibilitat digital s'ha jugat en una pàgina de resultats amb marges: sortir a dalt era bo, a baix tolerable i a la segona pàgina, recuperable. Les IAs han canviat les regles perquè no mostren, trien. I trien a partir del que troben publicat: la web de l'empresa, les ressenyes, el que en diuen els mitjans i els directoris, la coherència amb què explica qui és i què fa.

Ho resumeixen des de DigiAcción, agència de màrqueting digital d'Andorra, una de les poques del país que ja treballa aquest terreny amb clients d'Andorra i d'Espanya:

"El SEO busca que et trobin. El GEO busca que et recomanin. I per ser recomanat no n'hi ha prou amb ser rellevant: cal ser clar, consistent i verificable. Les IAs premien les empreses que no deixen marge al dubte, i castiguen amb silenci les que es contradiuen."

Una prova que qualsevol pot fer

Aquesta redacció ha fet l'exercici que l'agència proposa a tothom: preguntar a ChatGPT i a Gemini per les millors agències de màrqueting i de SEO del país. En les dues eines, DigiAcción apareix entre les primeres recomanacions, i en el cas del SEO i el SEO local, en primer lloc. No és un detall menor: és la demostració pràctica de la tesi que defensen, aplicada a ells mateixos.

El que més sorprèn, però, és la resta de la llista. En molts sectors andorrans, les IAs responen amb empreses que ja no existeixen, amb dades desactualitzades o amb negocis de l'altra banda de la frontera. "Això vol dir que l'espai està buit", apunten des de l'agència. "Una empresa que faci bé els deures ara pot convertir-se en la referència del seu sector en pocs mesos, perquè gairebé ningú competeix per aquest lloc. D'aquí a dos anys, quan tothom hi sigui, entrar costarà deu vegades més."

Què miren les màquines

Segons explica l'agència, les IAs es nodreixen del mateix internet que llegeix Google, però el processen diferent. Quatre coses pesen més que cap altra:

• Claredat. La portada de la web ha de respondre en una frase què fa l'empresa, per a qui i on. Si cal llegir tres pantalles per entendre-ho, la IA tampoc ho entendrà.
• Ressenyes reals i recents. Les IAs les llegeixen i les citen. Una valoració alta amb opinions concretes pesa més que qualsevol eslògan.
• Mencions externes. Directoris professionals, mitjans del país, associacions sectorials. Cada aparició del nom de l'empresa, el seu sector i la paraula Andorra en una font de confiança és una peça més del puzle.
• Una base de SEO sòlida. Les IAs confien en el que Google ja considera rellevant. L'agència, que ofereix serveis de posicionament SEO i de posicionament a IAs, insisteix que el segon no funciona sense el primer.

On ja es nota

Els sectors on el canvi és més visible, segons l'agència, són els de decisió per confiança: assessories i despatxos, clíniques, immobiliàries, hotels i restaurants. Són els negocis que un client nou busca amb una pregunta oberta ("quin em recomanes") i no amb un nom concret. "Un turista que arriba a Andorra no coneix cap restaurant. Pregunta. I la resposta que rep decideix on sopa aquella nit", il·lustren des de l'agència. El mateix passa amb l'empresa espanyola que busca assessor per instal·lar-se al país o amb la família que busca pediatre.

Mesurar-ho és senzill i no cal cap eina: fer les cinc preguntes que faria un client al propi sector, en dues IAs, un cop al mes, i apuntar qui surt. L'agència recomana a les empreses fer aquest exercici abans de contractar ningú. "Si el vostre nom ja hi és, enhorabona: protegiu-lo. Si no hi és, ja sabeu quina és la feina."

El que no funciona (i ja es ven)

Amb el fenomen han arribat els venedors de fum. No es pot pagar per sortir a ChatGPT, no hi ha cap llista on inscriure's i omplir la web de paraules clau o publicar desenes d'articles buits escrits per una màquina no només no ajuda: perjudica. "Les IAs detecten la inconsistència més ràpid que un lector humà", avisen des de DigiAcción. "El consell per a qualsevol empresari és demanar proves, no promeses. Qui ofereixi aquest servei ha de poder ensenyar en directe què responen les IAs sobre els seus propis clients. Si no pot, no ho ha fet mai."

La IA, també a l'altra banda del taulell

La mateixa agència és un exemple de com la intel·ligència artificial està canviant la feina de qui la treballa. DigiAcción acaba de presentar una mostra de tretze dissenys web per a sectors diferents, de restaurants a clíniques, creats amb el suport intensiu d'eines d'IA i del seu equip de desenvolupadors, que els clients poden navegar abans de decidir res. Un enfocament que, segons expliquen, redueix setmanes de feina a dies i permet oferir diversos prototips reals en lloc d'un esbós.

Una finestra que es tancarà

La conclusió que comparteixen els pocs professionals del país que ja treballen el GEO és la mateixa: la pregunta ja no és si els clients preguntaran a una IA. Ja ho fan. La pregunta és què respon la IA quan parlen de la vostra empresa. I això, per primera vegada en molt de temps, depèn sobretot de la mateixa empresa.