Quan el Banc Central Europeu (BCE) anuncia que apuja els tipus d’interès, la notícia pot semblar llunyana i reservada als economistes. Però darrere d’aquesta decisió hi ha una cosa molt més senzilla: el preu dels diners acaba de pujar.

I això pot tenir conseqüències directes sobre una hipoteca, un préstec per comprar un cotxe, el finançament d’una empresa o la rendibilitat dels diners que tenim estalviats al banc.

El BCE no decideix directament quin interès cobrarà una entitat financera per concedir una hipoteca o un préstec. El que fixa són els tipus d’interès oficials que serveixen de referència per al sistema financer de la zona euro. Les seves variacions acaben transmetent-se al conjunt de l’economia i influeixen en els interessos dels préstecs, les hipoteques i els dipòsits.

Per què interessa encarir els diners?

La principal missió del BCE és mantenir l’estabilitat dels preus i situar la inflació al voltant del 2% a mitjà termini.

Quan els preus pugen massa ràpidament, una de les principals eines que té a disposició és precisament apujar els tipus d’interès.

El mecanisme és relativament senzill: Si demanar diners prestats és més car, les famílies tendeixen a endeutar-se menys i a moderar algunes compres, com per exemple un cotxe nou o un pis. Les empreses també poden ajornar inversions perquè finançar-les resulta més costós.

En conseqüència, circulen menys diners, es modera la demanda i l’economia es refreda. Amb menys pressió compradora, les empreses tenen més dificultats per continuar apujant els preus i, progressivament, la inflació hauria de moderar-se. És precisament el mecanisme que el BCE busca activar quan eleva els tipus.

I què passa amb la hipoteca?

És probablement un dels efectes més visibles per als ciutadans.

Una part important de les hipoteques a tipus variable estan vinculades a índexs de referència com l’Euríbor. Aquest no el fixa directament el BCE, però les decisions i les expectatives sobre la política monetària europea tenen una influència important sobre els tipus del mercat.

Quan aquests tipus augmenten, una hipoteca variable pot acabar pagant més interessos quan arriba el moment de revisar-la. I no afecta només l’habitatge. Els préstecs personals, el finançament empresarial o determinades línies de crèdit també poden encarir-se.

Per contra, quan els tipus d’interès són més elevats, els bancs poden oferir una remuneració superior pels dipòsits i altres productes d’estalvi.

La lògica és la mateixa, però vista des de l’altra banda. Quan deixem diners en un dipòsit bancari, en certa manera som nosaltres qui estem deixant els nostres diners a l’entitat. Si el preu dels diners augmenta, la remuneració de l’estalvi també té més marge per augmentar. Per això els tipus alts acostumen a perjudicar els deutors i, en canvi, poden beneficiar els estalviadors.