ANA, Agència de Notícies Andorrana
El diari econòmic d'Andorra i del Pirineu
El portaveu del Govern, Guillem Casal en roda de premsa posterior al consell de ministres.
El portaveu del Govern, Guillem Casal en roda de premsa posterior al consell de ministres. (Foto: )
Economia

El Govern estudia sis immobles per ampliar el parc públic d’habitatge

Les ofertes formen part del concurs per comprar o llogar edificis, mentre una quinzena de pisos de Borda Nova han quedat sense adjudicar

Andorra la Vella.- Una quinzena de pisos de dues habitacions de l'edifici de Borda Nova han quedat sense adjudicar-se perquè els sol·licitants que esperaven accedir a un habitatge no complien el perfil establert per a aquesta tipologia de pisos. Així ho ha explicat aquest dimecres el portaveu del Govern, Guillem Casal, que ha descartat que la situació respongui a una disfunció del reglament d'accés al parc públic d'habitatge.

Segons Casal, els pisos de dues habitacions estan reservats prioritàriament a famílies monoparentals amb un o dos fills, o a unitats familiars formades per dos progenitors i un fill. En canvi, les sis o set persones que no van poder accedir als pisos disponibles eren sol·licitants individuals. Aquest perfil, segons el reglament actual, pot optar als habitatges d'una habitació, però no als pisos de dues habitacions que havien quedat disponibles a Borda Nova.

D'aquesta manera, el Govern atribueix els habitatges que han quedat buits no a una manca de demanda d'habitatge en termes generals, sinó al fet que les persones que esperaven accedir a un habitatge no encaixaven amb els criteris establerts per a aquella tipologia concreta de pis.

Tot i això, Casal ha esmentat que el reglament d'accés és "evolutiu" i que l'executiu està disposat a revisar-lo si detecta que algun canvi pot permetre donar resposta a més sol·licitants. El portaveu ha recordat que el Govern ja ha modificat els criteris anteriorment i ha insistit que també ho farà en el futur si considera que és necessari.

El polític ha volgut enviar un missatge tranquil·litzador a la ciutadania que està a l'espera que li adjudiquin algun habitatge. "Si n'hi ha alguns a l'espera, el Govern també el que hem de fer és traslladar un missatge de tranquil·litat perquè tenim més habitatges que sortiran properament i continuarem nodrint el parc públic d'habitatge a preu assequible", ha declarat el portaveu. En aquesta línia, Casal ha recordat que hi ha llars que ja estan acabades i que aviat en proliferaran més. "Tenim habitatges que estan en via d'acabar i que, per tant, continuarem traient, i tenim projectes amb cartera de construir", ha esmentat Casal. De fet, l'executiu preveu obrir "molt properament" una segona convocatòria de Borda Nova 1, com també una nova convocatòria de l'edifici de Font de Ferro.

El ministre també ha explicat que una altra de les opcions per fer créixer el mercat és el concurs que el Govern va convocar per buscar edificis que es puguin comprar o llogar i convertir en habitatges del parc públic a preu assequible. Casal ha explicat que s'han rebut al voltant de sis ofertes corresponents a sis immobles diferents. En aquests moments, l'executiu està estudiant les ofertes rebudes. "Estem en el procés d'anàlisi de peitatge, per tant, també traslladar les possibles ofertes econòmiques als titulars d'aquests edificis i convenir el preu de compra o de lloguer, per tant, que les dues parts convinguin un preu", ha detallat.

Casal ha remarcat que, més enllà del preu, els immobles també han de complir els criteris i les necessitats establerts pel Govern per poder ser incorporats al parc públic. "Tan bon punt hàgim conclòs aquesta anàlisi, el Govern comunicarem quins són els habitatges seleccionats, si han complert les expectatives i si ens hem pogut entendre les diverses parts", ha relatat Casal.


Editorial

Per Arnau Colominas - Editor
Durant molt de temps hem parlat de la inflació com si fos una dada reservada als economistes, una d’aquelles xifres que apareixen periòdicament als titulars i que els governs interpreten amb més o menys optimisme: un 2,8%, un 3,4%, un 4,1%. Percentatges que, vistos així, poden semblar relativament abstractes i allunyats de les preocupacions quotidianes de la majoria de ciutadans, però que deixen de ser-ho quan la inflació supera determinades barreres i, sobretot, quan s’hi manté durant un cert temps.