Cada any es matriculen al país prop de 6.000 vehicles nous. És una xifra que, vista de manera aïllada, pot semblar simplement elevada. Però quan es posa en context adquireix una dimensió molt més rellevant. Si es compara amb una població d’Andorra significa que cada any entra en circulació aproximadament un vehicle nou per cada dotze persones. En termes relatius, Andorra registra una intensitat de matriculacions molt superior a la d’Espanya, situant-se en una ràtio que multiplica diverses vegades la del país veí.

Aquesta realitat no és casual. Respon a una combinació de factors: un parc automobilístic que es renova amb freqüència, un nivell de renda que permet un consum més elevat que en altres territoris, una fiscalitat competitiva i unes necessitats de mobilitat que continuen fent del vehicle privat una eina gairebé imprescindible.

Però la importància econòmica d’aquestes matriculacions va molt més enllà del concessionari que entrega les claus d’un vehicle nou.

Al voltant de cada cotxe es genera una autèntica cadena de valor. Hi participen importadors, concessionaris, tallers mecànics, empreses de manteniment, distribuïdors de pneumàtics, fabricants d’accessoris, estacions de servei, empreses de rentat, gestories, empreses de logística i transport, així com un ampli teixit de petites empreses auxiliars.

També hi ha un important impacte en el sector financer. Moltes adquisicions es fan mitjançant préstecs, renting o altres fórmules de finançament, generant activitat per als bancs i les financeres especialitzades. Les asseguradores incorporen milers de noves pòlisses cada any, mentre que l’administració ingressa impostos i taxes associades a les matriculacions i a la circulació.

És, probablement, un dels exemples més clars de com una única decisió de consum activa simultàniament nombrosos sectors econòmics.

Naturalment, aquest dinamisme també obre interrogants. Cada nou vehicle implica més demanda d’espai públic, més necessitat d’aparcaments, més pressió sobre una xarxa viària ja saturada i nous reptes ambientals. La transició cap al vehicle elèctric i les polítiques de mobilitat sostenible obligaran a repensar part d’aquest model durant els pròxims anys. Per força.

Però una cosa no treu l’altra. El debat sobre la mobilitat del futur no hauria d’impedir reconèixer el pes que aquest sector té avui sobre l’economia nacional. Sovint es parla del comerç com un dels grans pilars del país. Potser ha arribat el moment d’assumir que, dins d’aquest comerç, el sector de l’automòbil constitueix una de les seves peces més sòlides i estratègiques. No només pel volum de vendes que genera, sinó per la quantitat d’activitat econòmica que posa en marxa al seu voltant.

En una economia petita com l’andorrana, 6.000 vehicles nous no són només 6.000 cotxes. Són milers d’operacions comercials, centenars de llocs de treball, milions d’euros que circulen entre empreses del país i un exemple de com un únic sector pot irradiar activitat sobre bona part del teixit econòmic.

Potser la millor manera d’entendre la importància del sector de l’automòbil no és mirar els cotxes que circulen pels carrers, sinó totes les empreses que hi viuen gràcies.