La dificultat per trobar relleu generacional s’ha convertit en un dels grans reptes dels negocis artesanals del país i de l’entorn pirinenc. Oficis que requereixen anys d’aprenentatge, dedicació diària i una forta vocació es troben, sovint, amb la manca de persones disposades a assumir-ne el futur.

Un dels casos més recents és el de la formatgeria Serrat Gros, un projecte consolidat que, després de més de vint anys d’activitat, busca nous emprenedors que vulguin donar continuïtat a la seva feina. Els seus impulsors, la Mercè i el Raul, han anunciat que comencen a preparar la jubilació i han iniciat la recerca d’algú que assumeixi el negoci.

La proposta va molt més enllà del simple traspàs d’una explotació. Els actuals propietaris ofereixen un ramat en plena producció, una marca reconeguda i premiada, tot l’equipament necessari per continuar elaborant formatges artesans, així com la maquinària agrícola i de munyir. A més, el corral és municipal, amb règim de lloguer, mentre que les pastures són comunals, fet que facilita la continuïtat de l’activitat.

Aquest cas exemplifica una situació que preocupa cada vegada més el sector primari i l’artesania alimentària. Molts dels negocis creats fa dues o tres dècades arriben ara al moment de la jubilació dels seus fundadors, però el nombre de persones disposades a assumir aquest tipus d’empreses és limitat. Les llargues jornades de feina, la necessitat d’una elevada implicació personal i la dificultat per trobar mà d’obra especialitzada fan que molts joves descartin aquest tipus de projectes.

Al mateix temps, però, també hi ha una oportunitat. Els negocis que aconsegueixen consolidar una marca pròpia, una clientela fidel i un producte de qualitat ofereixen una base molt més sòlida que començar una empresa des de zero. En el cas de Serrat Gros, el relleu permetria continuar una activitat ja plenament implantada al mercat i preservar un coneixement artesà construït durant més de dues dècades.