Andorra la Vella.- La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS) ha organitzat aquest dilluns una taula rodona dedicada al comerç històric andorrà amb l’objectiu de posar en valor el paper dels comerços històrics en la dinamització econòmica del país a més de ser un altaveu per exposar com han anat evolucionant al llarg dels anys diversificant la seva activitat i adaptant-se a les demandes de nous públics.
Aquest debat complementa la presentació del llibre de Casa Cintet, una obra que recupera el llegat d’un dels negocis més emblemàtics d’Andorra i que permet entendre l’evolució del comerç andorrà des del segle XIX. El llibre, a part de la Cambra -ha comptat amb la col·laboració de l’ARI i del ministeri de Cultura- posa especialment de relleu la capacitat d’adaptació, innovació i projecció exterior que van caracteritzar negocis pioners com Casa Cintet, convertits en motors de dinamització econòmica i d’obertura al món.
Amb la voluntat de traslladar aquesta reflexió al present, la Cambra ha impulsat aquest debat amb alguns dels representants de comerços històrics del país que han viscut en primera persona la transformació del sector i l’evolució dels hàbits de consum.
El president de la Cambra, Josep Maria Mas, ha destacat “amb aquesta taula rodona hem volgut complementar aquesta mirada històrica amb la veu i l’experiència de persones que estan al capdavant de comerços que han viscut transformacions profundes del país i canvis dels hàbits de consum però, han sabut mantenir allò que els fa singulars”.
La taula rodona ha comptat amb la participació de Jordi Marquet, fundador de Marquet Gourmeterie i referent del comerç gourmet i especialitzat a Andorra; Ton Armengol, empresari fundador de la Casa dels Tabacs; Susanna Roca, directora general de Maison Roca-Granja Roca Grup i Cristina Palmitjavila, consellera delegada del Grup Quars.
Durant la sessió s’han abordat qüestions com la capacitat d’adaptació del comerç històric davant els canvis econòmics i socials, el paper dels establiments tradicionals en la identitat del país, la convivència entre tradició i innovació, els reptes actuals o els nous models de consum.
Abans de parlar de percentatges convé fixar-se en una idea molt més rellevant: set de cada deu andorrans assenyalen el cost de la vida, els salaris i l’habitatge com el principal problema del país. Quan una preocupació arriba a aquests nivells i, a més, es manté durant anys, deixa de ser una percepció conjuntural per convertir-se en un problema estructural.