Andorra la Vella.- El ministre portaveu, Guillem Casal, ha tornat a carregar aquest dimecres contra el comú d'Escaldes-Engordany després que sigui l'única corporació que encara no ha entregat a l'executiu els informes tècnics addicionals relatius als estudis de capacitat de càrrega parroquial. El ministre ha apuntat que no el sorprèn aquesta situació, ja que "fa un any van ser els últims que van presentar els estudis de capacitat de càrrega" i aquesta manera de fer, ha afegit, "va amb la tònica de treball del comú d'Escaldes".

En aquest sentit, ha criticat que precisament sigui aquest comú qui porta per bandera el creixement sostenible del país, sigui qui reclama un pla estratègic nacional i, alhora, torni a demorar l'entrega dels informes tècnics. "Tots hem de col·laborar i tirar endavant aquests estudis i el Govern ja ha dit que té sentit unificar-los en un pla global per tenir un full de ruta a curt termini", ha manifestat.

En tot cas, Casal ha convidat el comú escaldenc a "respectar la normativa vigent", ja que aquests estudis i els informes posteriors "no són cap caprici del Govern, sinó que hi ha un imperatiu legal del 2022 que hem de complir entre tots".

Malgrat tot, l'executiu ha aprovat els sis estudis tècnics de la resta de parròquies. Segons ha detallat el ministre, aquesta decisió reforça el paper del Govern en la definició del model territorial, mitjançant l'emissió d'un informe preceptiu i vinculant que avalua, a un horitzó de 10 anys, la capacitat real dels serveis i les infraestructures per absorbir el creixement demogràfic previst.

Aquesta actuació, ha recordat, reforça la necessitat d'integrar criteris objectius de capacitat i sostenibilitat en els instruments de planificació urbanística. D'aquesta manera, es consolida una nova manera de planificar el futur del país: basada en criteris objectius, en l'anàlisi rigorosa de les capacitats existents i en la necessitat d'alinear el creixement amb els límits reals del territori.

Els estudis tenen en compte, de manera global, els principals sistemes que sostenen el dia a dia del país, com són l'abastament d'aigua potable, el sanejament, l'energia, la gestió de residus, la mobilitat, la gestió de terres i pedres, així com els equipaments educatius, entre altres serveis essencials que determinen la qualitat de vida de la ciutadania. L'aprovació d'aquests informes representa un salt qualitatiu en la governança territorial: el creixement deixa de respondre únicament a la demanda i passa a estar condicionat per la capacitat real del país per sostenir-lo.

En coordinació amb els comuns, l'executiu continuarà avançant en el desplegament d'aquest instrument, amb l'objectiu de consolidar una planificació territorial més robusta, coherent i adaptada a un context marcat pels canvis demogràfics i els efectes del canvi climàtic.