Andorra la Vella.- La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha deixat clar en el Consell General que el coliving no serà la resposta estructural a la crisi de l'habitatge, sinó una eina complementària dins del conjunt de polítiques públiques en aquesta matèria.

Marsol ha subratllat que l'estratègia del Govern passa per "incrementar el parc públic d'habitatge, mobilitzar pisos buits, limitar els apartaments turístics i facilitar la rehabilitació d'immobles", entre altres mesures, amb l'objectiu de reforçar el mercat de lloguer ordinari i garantir més oferta assequible.

Tot i això, la ministra ha defensat que el coliving és una modalitat "legítima i digna" que ja està consolidada en altres països i que respon a perfils diversos, com joves emancipats, estudiants, professionals temporals, nouvinguts o persones grans que busquen viure en comunitat i reduir la soledat.

En aquest sentit, Marsol ha remarcat que aquest model pot contribuir a oferir més flexibilitat residencial i a adaptar-se a necessitats concretes, però ha insistit que "no pot substituir l'habitatge ordinari ni ser la resposta per a les famílies".

Paral·lelament, la ministra ha confirmat que el Govern està treballant en el reglament que desenvoluparà la llei d'economia digital, que haurà d'establir les condicions dels espais compartits, els requisits mínims i la regulació dels habitatges de coliving al país.

El debat parlamentari també ha posat sobre la taula altres visions. Des de Concòrdia i Andorra Endavant, diversos grups han coincidit a considerar el coliving com una solució complementària, especialment per a temporers i col·lectius específics, mentre que han demanat concreció sobre el seu desplegament i possibles projectes associats a la inversió pública en habitatge.

Des de Concòrdia, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha defensat el coliving com una eina d'interès en termes d'eficiència d'espais i costos, especialment per a col·lectius concrets com joves, persones grans, nouvinguts o treballadors temporers. Tot i això, ha advertit que no pot convertir-se en una solució estructural a la crisi de l'habitatge.

Escalé ha remarcat que "el coliving no hauria de ser una solució més econòmica que pal·liï el problema de fons" i ha insistit que ha de mantenir-se com una mesura "complementària". També ha preguntat al Govern si una part dels 35 milions d'euros del crèdit suplementari que s'ha aprovat aquest dijous previstos per a habitatge es destinarà a aquest model i quina és la planificació prevista per al seu desplegament.

En resposta, Marsol ha matisat que el coliving "és més aviat una opció que podran fer els particulars" i que no forma part del concepte central d'habitatge que impulsa el Govern. Tot i això, la ministra ha obert la porta a projectes puntuals de tipus cohabitatge, com el model desenvolupat a Sant Julià de Lòria per a la gent gran. Ha explicat que, si algun projecte que arribi "té una estructura que permet fer aquest tipus de sistema, doncs per què no", ha explicat Marsol.

Per la seva banda, la presidenta del grup d'Andorra Endavant, Carine Montaner, ha defensat el coliving com a fórmula per allotjar treballadors temporers i alleugerir la pressió sobre el mercat de lloguer residencial.

Tanmateix, Montaner ha proposat reconvertir hotels de baixa categoria en espais de coliving amb incentius fiscals pel sector privat, amb l'objectiu que els pisos quedin reservats per a residents de tot l'any. També ha alertat que una regulació massa rígida podria dificultar el desenvolupament d'aquest model i ha demanat al Govern que treballi un reglament "realista i flexible".