És, sens dubte, el gran dia del llibre. Però rere aquesta aparent festa de vendes massives, s’hi amaga una realitat molt menys romàntica: el món editorial és un engranatge complex, amb molts actors implicats i una distribució de beneficis que no afavoreix qui escriu.

Tot i que sovint es pot pensar que els escriptors fan l’agost per Sant Jordi —o més aviat l’abril—, la realitat és que només una petita part del preu final del llibre acaba a les seves mans. El sector funciona com una cadena en què intervenen diversos professionals i estructures imprescindibles.

D’entrada, hi ha la feina editorial pròpiament dita. L’editorial no només publica el llibre: assumeix costos i coordina tot el procés. Això inclou correctors que revisen el text, dissenyadors que creen la coberta, maquetadors que donen forma al llibre, i sovint també il·lustradors o traductors. A tot això s’hi suma la feina de l’editor, que acompanya el projecte des de l’inici fins a la seva sortida al mercat i lògicament el cost de la impressió del llibre.

Un cop el llibre està acabat, entra en joc la distribució. Les distribuïdores són les encarregades de fer arribar els llibres als punts de venda, una tasca logística clau. En mercats petits com l’andorrà, però, aquesta funció sovint la assumeixen les mateixes editorials, ja que la dimensió del territori facilita una distribució més directa.

Finalment, hi ha les llibreries, que són el punt de contacte amb el lector. Sense elles, el llibre no tindria visibilitat ni accés real al públic. Ells doncs, gestionen estocs i fan de prescriptores culturals.

Amb tots aquests intermediaris, la distribució del preu d’un llibre deixa poc marge per a l’autor. De cada exemplar venut, un 1% correspon a l’IGI. L’autor sol percebre al voltant d’un 10% del preu de venda al públic. Les distribuïdores poden arribar a quedar-se fins a un 40%, mentre que les llibreries es mouen entre el 30% i el 35%. La resta és per a l’editorial, que ha d’assumir tota la inversió prèvia.

Això planteja una pregunta incòmoda però necessària: és sostenible aquest model per als escriptors? Perquè, més enllà dels noms mediàtics que sí poden generar ingressos significatius, la majoria d’autors depenen de volums de venda elevats per obtenir guanys modestos. És per això que l'autoedició és cada dia una alternativa més sòlida per a petits projectes personals o per a llibres en què les editorials no es volen jugar els diners.

Sant Jordi continua sent una oportunitat única de visibilitat i de connexió amb els lectors. Però si la pregunta és si els escriptors fan molts diners aquest dia, la resposta és clara: no tants com podria semblar des de fora.