Andorra la Vella.- L’edifici Creand ha acollit aquest dijous la conferència 'Ser adolescent avui: conflictes i reptes', una xerrada centrada en els canvis que han experimentat els joves i les famílies en els darrers anys, així com en els principals riscos associats a aquesta etapa vital.

El psicòleg clínic especialitzat en patologia dual infantojuvenil, Jordi Royo, ha estructurat la seva intervenció en tres grans blocs: entendre qui són els adolescents d’avui, analitzar com han evolucionat les famílies i oferir eines per detectar si els joves transiten adequadament aquesta etapa. En aquest sentit, ha subratllat que, tot i que des d’un punt de vista biològic els adolescents no han canviat gaire, sí que ho han fet profundament des d’un vessant social. "Són fills d’internet i d’un món globalitzat", ha afirmat, tot destacant que es tracta de la primera generació amb un alt grau de poder i capacitat d’influència dins la família.

Royo també ha posat el focus en els estils educatius, més enllà de l’estructura familiar, i ha diferenciat entre famílies sobreprotectores, permissives, delegatives i corresponsabilitzadores, tot assenyalant que aquest factor és clau per entendre les dinàmiques actuals. A més, ha exposat dades d’un estudi que es va realitzar a 3.000 progenitors que evidencien un empitjorament de la comunicació familiar arran de la pandèmia. Segons ha detallat, la sensació d’aïllament dels adolescents ha passat d’un 45% abans de la Covid-19 a prop d’un 60% en l’actualitat, després d’haver arribat a gairebé el 80% durant el confinament.

L’estudi també apunta a una disminució progressiva de la implicació dels joves en les tasques domèstiques i a un augment de les disfuncions alimentàries, amb adolescents que tendeixen cada cop més a menjar de manera diferent i separada de la resta de la família. "No hem millorat les relacions familiars, sinó que en conjunt han empitjorat" ha conclòs.

Per la seva banda, la psicòloga infantojuvenil, Silvia Pascal, ha centrat la seva intervenció en les patologies més freqüents entre adolescents al Principat, especialment des de la perspectiva de la Unitat d’Aguts del Servei de Salut Mental del SAAS. Segons ha explicat, els trastorns ansiosos-depressius són els més habituals, juntament amb un increment de les autolesions i la conducta suïcida.

Pascal també ha alertat de l’augment de casos de trastorn de l’espectre autista, especialment en noies amb diagnòstics tardans, així com de problemes de conducta sovint vinculats a addiccions a les pantalles o a trastorns com el TDAH no detectats. A més, ha assenyalat la presència de trastorns de la conducta alimentària i, en menor mesura, trastorns psicòtics.

Un dels aspectes que més preocupa als professionals és la detecció de situacions d’alta vulnerabilitat, com casos d’abús sexual, tant en l’àmbit familiar com entre menors, una realitat que, segons ha indicat, "abans no es veia tant i ara comença a aflorar".

Pel que fa a la prevenció, Pascal ha insistit en la importància de la detecció precoç i del paper clau de la família. Entre les mesures proposades, ha destacat el control de l’ús de pantalles, el retard en l’accés al mòbil, la supervisió dels continguts —especialment per evitar l’exposició a pornografia— i la promoció d’una vida activa amb vincles socials i activitats fora de casa.

Finalment, ha remarcat la necessitat de fomentar una comunicació oberta i basada en l’escolta activa, així com el paper de l’escola com a espai de referència per als adolescents.