ANA, Agència de Notícies Andorrana
El diari econòmic d'Andorra i del Pirineu
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, amb la cònsol d'Encamp, Laura Mas, en roda de premsa per explicar el que s'ha decidit en la reunió de cònsols.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, amb la cònsol d'Encamp, Laura Mas, en roda de premsa per explicar el que s'ha decidit en la reunió de cònsols. (Foto: Govern)
La cònsol d'Encamp, Laura Mas, en roda de premsa.
La cònsol d'Encamp, Laura Mas, en roda de premsa. (Foto: Comú d'Encamp)
Economia

La digitalització dels tràmits comercials retallarà terminis i costos per a les empreses

La ministra Conxita Marsol anuncia una plataforma única que permetrà obrir negocis en menys d'un mes

Andorra la Vella.- La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha anunciat aquest dimarts, en el marc de la reunió de cònsols celebrada a Encamp, un acord entre el Govern i els comuns per simplificar i agilitzar els tràmits d'obertura i modificació de negocis.

Marsol ha qualificat la jornada "d'important" perquè s'ha tancat un pacte entre administracions que ha de "fer més fàcil la vida dels ciutadans" i millorar el funcionament dels tràmits comercials. L'acord, treballat durant mesos per equips tècnics de totes les parts, estableix la creació d'un procediment únic i telemàtic.

El nou sistema es vehicularà a través d'una plataforma digital on els usuaris podran introduir tota la informació necessària sense haver de presentar documentació en paper als comuns i després el Govern. Aquesta eina integrarà en un sol canal les demandes tant del Govern com de les administracions comunals per a l'autorització d'activitats comercials i empresarials.

"Creiem que pot ser un sistema d'agilitzar molt els tràmits, d'assegurar el funcionament de l'administració i donar més seguretat jurídica", ha declarat la ministra.

El procediment constarà de dues fases principals. D'una banda, la reserva del nom comercial, que es podrà completar en un termini d'entre dos i cinc dies. De l'altra, el procés d’obertura del negoci, que legalment pot allargar-se fins a dos mesos, tot i que l'executiu preveu reduir-lo a un període d'entre quinze dies i un mes.

De fet, amb aquest nou sistema el Govern considera que les persones que vulguin obrir una activitat comercial s'estalviaran al voltant d'uns tres mesos de tràmits. "Nosaltres calculem que estalviarem uns tres mesos perquè ara, lamentablement, s'ha de dir que tres o quatre mesos és el que està tardant les autoritzacions de comerç des que comencem amb la denominació comercial fins que acabem amb l'última fase. Per tant, nosaltres calculem que en quinze dies, tres setmanes, tot això ha de funcionar", ha afirmat Marsol. 

Una de les novetats destacades és que la tramitació es farà de manera paral·lela i simultània entre els comuns i el Govern, amb formularis digitals que validaran automàticament la informació introduïda. Això permetrà reduir errors habituals, com ara en adreces o classificació d'activitats, gràcies a sistemes de selecció desplegables i validacions automàtiques.

La plataforma també inclourà un registre actualitzat de noms comercials i activitats disponibles. En cas que una activitat no estigui contemplada, els usuaris podran sol·licitar-ne la incorporació a través del mateix sistema.

Marsol ha subratllat que el nou model manté intactes les competències de cada administració. Així, els comuns continuaran sent els responsables de la primera autorització i de la gestió dels seus tributs i taxes, mentre que el Govern completarà la resolució final dels expedients.

Pel que fa al marc normatiu, la ministra ha explicat que no serà necessari modificar la llei vigent, sinó únicament adaptar-ne el reglament. La previsió de l'executiu és que la plataforma entri en funcionament durant el mes de setembre.

Govern i comuns avancen cap a una proposta conjunta per reformar la llei d'urbanisme

El Govern i els comuns treballen en un document conjunt per a l'actualització de la llei d'ordenació del territori i urbanisme (LOGTU) amb l'objectiu de fer arribar una proposta "sòlida, coherent i compartida" al Consell General, ha explicat la cònsol d'Encamp, Laura Mas.

Així s'ha tractat durant la reunió de cònsols, que també ha comptat amb la participació del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal; i el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré. Aquest treball conjunt ha de permetre unificar criteris i definir els punts d'acord entre administracions abans de traslladar-los a la comissió d'estudi parlamentària.

Segons Mas, els comuns tenen clar que la nova llei ha d'incorporar una visió de planificació territorial a escala nacional i reforçar els mecanismes de coordinació entre institucions, tot preservant plenament les competències comunals en matèria urbanística.

En aquest sentit, el treball tècnic ha analitzat un total de 77 punts, dels quals 72 compten amb acord total o amb matisos, mentre que només cinc generen discrepàncies. Entre els aspectes consensuats destaquen la simplificació dels tràmits de llicències urbanístiques, la millora de la seguretat jurídica, la incorporació de criteris de sostenibilitat i capacitat de càrrega, així com el reforç del règim sancionador i la millora de la cartografia de riscos.

Pel que fa als punts amb matisos, els comuns plantegen revisar qüestions com el sistema de cessió obligatòria, els instruments de planificació coordinada o les metodologies per garantir un creixement urbanístic equilibrat, sempre respectant el model propi de cada parròquia.

En canvi, els principals desacords se centren en la possibilitat d'impulsar plans estratègics nacionals sense el vistiplau previ dels comuns, així com en la regulació dels projectes d'interès nacional. En aquests casos, les corporacions locals reclamen que els seus informes siguin preceptius i vinculants, especialment quan impliquin cessió de terrenys o afectacions al planejament local.

També mostren reserves davant la creació de nous organismes que puguin interferir en les competències comunals en matèria urbanística.

Amb tot, Mas ha remarcat que la voluntat compartida és avançar cap a un model de desenvolupament territorial "més equilibrat, sostenible i coherent", amb una llei que sigui útil, aplicable i adaptada a les necessitats del país, tenint en compte el coneixement de proximitat que aporten els comuns.

Els comuns estudien recórrer la sentència pel litigi de les transferències.

Els comuns han abordat la situació del procediment judicial en relació amb les transferències amb el Govern. Aquest litigi té el seu origen en la reclamació, per part dels comuns, de l'import pendent de regularització de les transferències de l'any 2016, que ascendeix al voltant dels 7,6 milions d'euros.

El nucli de la controvèrsia rau en una diferent interpretació de la normativa vigent de l'any 2016, concretament de l'article 3.1 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 1993.

Aquest article estableix que "l'import a transferir cada exercici serà el resultat d'aplicar el percentatge del 18% sobre els ingressos tributaris ajustats, liquidats i imputables comptablement al Pressupost de l'Administració general, efectivament realitzats en l'exercici immediatament anterior".

A partir d'aquí, els comuns defensen que la base de càlcul s'ha de fonamentar en els ingressos liquidats, mentre que el Govern sosté que s'ha de fer sobre els ingressos efectivament cobrats.Tanmateix, els comuns argumenten que, en el cas dels ingressos cobrats per part del Govern corresponents a l'any 2016 en exercicis posteriors, aquests tampoc s'han liquidat als comuns.

Recentment, els comuns han rebut la sentència de primera instància, que no els és favorable i que avala la interpretació del Govern. Per aquest motiu, han volgut remarcar que es tracta d'una primera resolució judicial i que, per tant, el procediment no està tancat.

Els comuns estan analitzant la sentència amb els corresponents serveis jurídics per preparar els arguments que permetin defensar la posició comunal davant d'un afer rellevant, ja que afecta directament els recursos públics comunals i, en conseqüència, la capacitat de donar servei a la ciutadania. Per això, la voluntat dels comuns és continuar defensant aquests interessos per totes les vies legals disponibles.

En aquest sentit, els comuns treballaran en la possible interposició del recurs corresponent perquè aquesta qüestió pugui ser revisada per instàncies superiors. Els comuns han transmès també un missatge de responsabilitat i respecte institucional, tot afegint que es tracta d’un debat jurídic que ha de seguir el seu curs amb plena normalitat dins l'estat de dret.

Els comuns facilitaran punts de vot per a les eleccions de la CASS

Les set corporacions facilitaran espais comunals en les eleccions al Consell d'Administració de la CASS. Cada comú oferirà un espai de vot en dipòsit entre el 8 i el 16 de juny.

L'objectiu és acostar les eleccions als afiliats, sigui els assalariats, empresaris, treballadors per compte propi i pensionistes per augmentar la participació en uns comicis que històricament han registrat xifres baixes.

Acord institucional per finançar el 'Projecte Meritxell' amb una inversió de 50.000 euros

Els comuns han aprovat el conveni de col·laboració amb l'associació Contradans per impulsar el 'Projecte Meritxell', una iniciativa cultural de país inspirada en la llegenda de la Mare de Déu de Meritxell que té com a objectiu reforçar la identitat andorrana, fomentar la participació dels esbarts i afavorir la cohesió entre parròquies. El projecte compta amb un pressupost aproximat de 50.000 euros, dels quals els comuns n'assumiran el 50%, en coordinació amb el Govern.