Andorra la Vella.- El Govern ha anunciat la creació de dos nous ajuts destinats a fomentar la diversificació del sector agropecuari i donar suport a produccions que fins ara no comptaven amb cap línia específica de subvenció. El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha explicat que aquestes mesures busquen impulsar tant el conreu de productes d'horta, fruita i plantes aromàtiques com la producció d'aviram sempre que la finalitat sigui la comercialització.

El primer dels ajuts està adreçat als agricultors que es dediquin al conreu d'horta, arbres fruiters o plantes aromàtiques destinades a la venda. En aquests casos, la subvenció serà de 5.135 euros per hectàrea cultivada, amb la possibilitat de percebre'n la part proporcional si no s'arriba a aquesta superfície.

El segon ajut se centra en la producció d'aviram de corral, sigui per a ous o carn, sempre que els animals es criïn a l'aire lliure. L'import també serà de 5.135 euros per hectàrea declarada, amb un mínim de 50 caps i un màxim de 1.000 per explotació a l'hora de calcular la subvenció. A més, s'estableixen requisits de superfície vinculats al benestar animal i a la correcta gestió dels fems per evitar una sobrecàrrega del sòl.

Casal ha destacat que ambdós ajuts estan condicionats a la comercialització dels productes sota el segell de productes agrícoles i artesans d'entorn i que, a més, són compatibles amb altres línies de suport, com l'ajut ecològic ja existent. "Si algú feia nabius, o maduixes, o pomers, no rebien cap mena d'ajut, només rebien ajut si tenien certificat ecològic i ara el rebran per les dues tipologies per la producció com a tal, i si a més a més és ecològic, també", ha explicat el ministre Guillem Casal.

El ministre ha remarcat que aquestes noves mesures permetran donar suport a produccions locals com la mel, els ous o altres productes d'aviram que fins ara no disposaven d'ajuts específics, amb la voluntat de reforçar i diversificar el sector primari del país. "Aquests nous ajuts que ens han de fer ajudar a fomentar uns productes que existeixen a casa nostra i que fins ara no tenien cap ajut", ha detallat el titular d'Agricultura i Ramaderia.

"És justament crear un ajut per fomentar aquest tipus d'activitats agrícoles o agropecuària, i, per tant, contribuir a diversificar el sector, que és també un dels objectius principals que buscàvem", ha argumentat el director del departament d'Agricultura i Ramaderia, Josep Casals.

Més enllà d'aquests dos nous ajuts, l'executiu també n'ha actualitzat d'altres perquè el sector agrícola i ramader continuï sent atractiu. Un dels que s'ha revisat és l'ajut per pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, pel qual s'ha incrementat com a resultat de l'IPC i també s'ha modificat a l'alça els coeficients per equiparar millor els ajuts entre mascles i femelles de les espècies bovina, ovina, equins i caprina. Tanmateix, s'ha revalorat el pagament dels equins de races pesades per continuar equiparant l'ajut que es dona als bovins que no siguin de raça bruna d'Andorra. Els canvis suposaran un increment de gairebé el 6% respecte de l'import global que va liquidar el 2025 per aquest concepte l'any passat.

Un altre de les revisions que s'ha executat és la de producció de productes sota règims de qualitat controlada. S'ha canviat les primes d'engreix als bovins adults, creant dues categories: bovins de vint-i-quatre mesos fins a dotze anys i de dotze anys fins a setze anys. Amb aquest canvi l'executiu prioritza la productivitat i la millora de qualitat del producte final, establint tres requisits bàsics per rebre la nova prima per aquells casos que se sacrifiquin vaques fins a dotze anys: un període d'engreix de tres mesos, que l'animal tingui l'edat corresponen i l'obligació de declarar una anolla o vaca de recria per continuar garantint i fomentant la productivitat de l'explotació. Més enllà de fomentar la productivitat, aquesta nova prima permet crear una nova línia de producte a través de la societat Ramaders SA, ja que també es preveu una maduració més gran d'aquesta carn.

L'executiu també ha fet una supervisió en les subvencions destinades a la producció de carn de vedell que es comercialitza sota el distintiu de la IGP Carn d'Andorra o del distintiu Carn de qualitat controlada. En concret s'ha incrementat un 30% la prima a l'engreix dels vedells nascuts entre els mesos de març i setembre i un 10% la prima dels vedells nascuts entre els mesos de setembre i febrer, afavorint així unes primes més similars, de manera que s'acompanyi millor als ramaders que engreixen vedells durant l'estiu i, per consegüent, es pugui disposar d'una producció i una oferta de carn més constant al llarg de tot l'any perquè es pugui cobrir millor la demanda actual de producte.

Finalment, l'administració ha decidit incrementar fins al 10% de l'import que es paga per a totes les tipologies de parcel·les de prat de dall, mantenint els criteris ja establerts l'any passat, que són l'altitud i la dificultat del treball.

La facturació de Ramaders d'Andorra creix un 44%

El Govern defensa que l'acompanyament al sector primari ha permès revalorar de manera significativa la producció ramadera del país. Casal ha destacat que la tasca de promoció i valorització del producte local ha fet créixer el volum de negoci de la societat Ramaders d'Andorra, malgrat mantenir-se estable el nombre de caps de bestiar.

Segons ha explicat, entre el 2016 i el 2025 s'han mantingut uns 3.350 caps de bestiar engreixats i sacrificats anualment, però la xifra de negoci de Ramaders d'Andorra s'ha incrementat en un 44%, fins a superar els 2,3 milions d'euros. Aquesta millora, ha subratllat, repercuteix directament en el sector, ja que la major part d'aquests ingressos es destinen a pagar els ramaders per la carn que porten a l'escorxador.

Casal ha posat en relleu que aquesta revalorització se suma als ajuts directes que rep el sector, que ascendeixen a 4,1 milions d'euros, fet que eleva el suport total fins als 6,5 milions d'euros. A aquesta xifra caldria afegir-hi, a més, altres ajuts indirectes que contribueixen a reforçar el sector primari.

Casal ha esmentat que el 2025 es van vendre al voltant de 248.000 quilos de carn en el país provinent de la societat Ramaders d'Andorra,una xifra que representa al tomb "d'un 15% de la carn que es consumeix al país", ha assegurat. 

Els ajuts anunciats per part de l'executiu han estat consultats amb els ramaders i agricultors del país. La finalitat de tot plegat és donar "més múscul en el sector" com "per la supervivència del sector", ha justificat Casal. Davant d'aquests ajuts, Casal ha explicat que veu el sector "més animat del que ha pogut estar en d'altres moments". De totes maneres, també ha deixat clar que el sector "està preocupat" pels costos associats que es desprenen de l'activitat.

"Em sembla que vaig començar el 2019 al departament d'agricultura i és veritat que en aquells moments hi havia un cert pessimisme o desmotivació i en canvi avui hi ha hagut un canvi molt important d'actitud. Hi ha hagut vuit anys d'un diàleg constant amb el sector molt constructiu", ha afegit el director del departament d'Agricultura i Ramaderia, Josep Casals.

En aquest sentit, el ministre ha comentat que el fet que el sector estigui més animat "d'alguna manera això també permet que hi hagi més possibilitats de relleu generacional", ha puntualitzat el polític, que ha agregat que si es van donant ajuts el relleu generacional hi serà. Per aquest motiu ha acabat insistint que es continuarà treballant perquè es pugui garantir el relleu generacional com també es fomenti la productivitat.

En marxa el projecte del centre de recria amb una partida de 500.000 euros

Casal també ha informat durant la roda de premsa que l'executiu ja disposa d'una partida econòmica específica per tirar endavant el projecte del centre de recria amb una dotació que ronda el mig milió d'euros destinat tant a l'obtenció com a l'adequació de les instal·lacions.

Segons ha detallat el ministre, actualment el departament d'Agricultura i Ramaderia treballa en l'elaboració d'un plec de bases perquè els ramaders puguin proposar espais susceptibles d'acollir el futur centre. La voluntat és aprofitar infraestructures en desús, sempre que compleixin unes condicions mínimes per al desenvolupament de l'activitat.

El model previst no passa per la compra dels equipaments, sinó per un lloguer a llarg termini, seguint un procediment similar al que ja es va utilitzar en el seu moment per captar edificis destinats a habitatge assequible. Paral·lelament, el Govern està definint les necessitats tècniques del centre, com ara les dimensions i la capacitat en funció del nombre de caps de bestiar que s'hi podran allotjar.

Pel que fa a la gestió, Casal ha avançat que el centre de recria podria operar sota el paraigua de Ramaders d'Andorra, tot i que aquest model encara s'ha d'acabar de concretar. Amb tot, el ministre ha assegurat que la voluntat de l'executiu és posar la primera pedra del projecte al llarg d'aquest any, un cop es defineixin tots els elements necessaris per a la seva posada en marxa.