Encamp.- La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, ha explicat que el comú ha descartat diverses propostes de col·laboració amb promotors privats per construir habitatge a preu assequible en constatar que les condicions plantejades pels privats eren a uns preus més alts que el preu mitjà per metre quadrat.

Segons Mas, la corporació ha mantingut converses amb diversos promotors des de finals del mandat anterior. Tot i l’interès inicial, les negociacions no han prosperat perquè els preus proposats pels privats se situaven per sobre del mercat mitjà actual de la parròquia encampadana. "Les propostes que hem rebut no han estat viables perquè els preus se situaven per damunt del preu mitjà, és a dir, molt per sobre del preu que els privats estaven posant en el mercat", ha detallat Mas.

Alguns promotors plantejaven lloguers de fins a 750 euros per pisos de 40 metres quadrats, mentre que, segons Mas, un habitatge de 60 metres quadrats del mercat actual d'Encamp té un preu mitjà de 609 euros.

La cònsol ha explicat que es van reunir amb el Govern i es va acabar descartant construir en aquest terreny perquè l'executiu ja disposava d'altres edificis. "En aquell moment quan van començar a parlar amb el Govern, no els feia falta aquest terreny perquè justament havien adquirit l'Hermos i estaven fent totes les obres de l'Hermos i el que sí que vam fer és posar a disposició els pisos del Pas de la Casa perquè allà sí que hi ha una manca de terreny", ha esmentat Mas. La cònsol ha relatat que no van dubtar a posar a disposició aquests pisos del Pas a l'Institut Nacional de l'Habitatge.

Davant aquesta situació, Mas ha mencionat que el terreny que es va plantejar cedir continua disponible, tot i que actualment no disposa de projecte.

Això s'ha explicat en sessió de consell de comú, una sessió on també s'ha presentat la liquidació del pressupost del 2025. L'any passat l'ens comunal va tancar les arques amb un superàvit de 7,9 milions d'euros. La corporació va ingressar 45 milions d'euros, gairebé 6 milions més que el 2024, mentre que va tenir unes despeses del voltant dels 37 milions, 3 milions més que fa dos anys. Mas ha valorat aquesta xifra positivament perquè "ens permet invertir en els tres grans eixos que sempre hem portat a terme, que és la millora dels serveis i del benestar dels nostres ciutadans, la millora de l'espai comú i aquesta estratègia d'activació econòmica a través de destinació de turisme esportiu i familiar".

Des de l'oposició no han valorat tan positivament les xifres perquè consideren que s'hauria d'haver fet més en matèria d'habitatge. "Si no es destina a reduir endeutament perquè es considera que l'endeutament ja és correcte, doncs potser es podria destinar, pel que fa als ingressos que s'obtenen pels impostos, a afavorir l'accés a l'habitatge", ha declarat la consellera a la minoria, Marta Pujol.

En aquest sentit, Pujol ha demanat que es podrien haver fet exempcions o bonificacions per adquirir habitatge. "S'ha superat més d'un 50% els ingressos respecte al 2024 i estem amb més d'un 200% de la previsió que s'havia fet pel 2025. Per tant, si hi ha una recaptació per l'ITP que ha superat tant les expectatives, penso que hi hauria d'haver una exempció per la gent que adquireixi un primer habitatge o per la gent que adquireixi un habitatge per destinar-lo al mercat de lloguer a preu raonable", ha afirmat la consellera del PS. Per aquest motiu ha acabat etzibant a l'equip de govern comunal que les mesures en matèria d'habitatge que s'han impulsat "haurien de ser més valentes".

En resposta, Mas ha detallat amb tots els ets i uts totes les mesures que han tirat endavant i ha criticat l'oposició perquè en el seu programa electoral només portaven dues propostes relacionades amb l'habitatge. "Totes les accions, torno a repetir, que estan al nostre abast, les hem posat de forma ràpida, hem executat de forma ràpida i les hem posat a terme absolutament totes les que teníem al programa electoral", ha descrit la dirigent encampadana.

Pujol ha replicat que la majoria de les mesures "la competència d'habitatge és del govern". I ho ha volgut exemplificar amb un cas pràctic: "L'hotel Hermos, que s'han atorgat els pisos a 18 famílies, hi havia 44 aspirants que complien els requisits, que no és fàcil complir els requisits per accedir a un habitatge preu assequible. Per tant, és una mesura clarament insuficient i n'hi hauria d'haver més", ha lamentat Pujol. Tanmateix, la consellera del grup a la minoria ha asseverat que el programa dels ajuts no ha tingut cap "repercussió".

La cònsol major ha defensat que s'han fet mesures d'acompanyament i ha sostingut que "concretem i executem". També ha criticat Pujol per fer propostes d'habitatge d'àmbit general i li ha recomanat que faci al salt en el Consell General com a consellera general. Pujol, preguntada pels mitjans de comunicació, ha respost que "de moment la meva intenció és acabar aquest mandat al comú com a consellera de la minoria" i ha afegit que "no tinc intenció de canviar o de presentar-me a les eleccions generals".

Quatre comuns impulsen un concurs conjunt per modernitzar la gestió dels recursos humans

El cònsol menor d’Encamp, Xavier Fernàndez, ha anunciat que els comuns de Canillo, Encamp, la Massana i Escaldes-Engordany han unit esforços per impulsar un concurs públic conjunt destinat a millorar la gestió dels recursos humans de les seves administracions.

La iniciativa, acordada en el marc de les reunions de cònsols, preveu contractar un assessorament tècnic extern per desenvolupar eines i instruments que permetin ordenar i optimitzar l’organització interna dels quatre comuns.

El concurs s’estructura en tres lots diferenciats. El primer se centra en la descripció i valoració dels llocs de treball amb l’objectiu de definir de manera precisa totes les posicions que integren cada comú. El segon lot aborda l’elaboració d’un pla de formació per als treballadors públics, mentre que el tercer es focalitza en el desenvolupament de la carrera professional.

Cada un d’aquests lots té un cost aproximat de 10.000 euros per comú, fet que eleva la inversió total a uns 30.000 euros per administració. Ara, els comuns esperen la resposta d’empreses especialitzades que puguin assumir aquest assessorament.

Fernàndez ha remarcat que un dels objectius principals és establir itineraris de carrera professional més amplis per als treballadors públics. En aquest sentit, ha assenyalat que actualment la progressió està molt vinculada a ascensos verticals o a factors com l’antiguitat, i ha defensat la necessitat d’introduir recorreguts horitzontals que permetin millores salarials i professionals sense necessitat de canviar de càrrec.

"No podem pretendre que cadascun dels treballadors de les administracions públiques tinguin recorregut vertical. Llavors, per exemple, el pla de carrera professional el que ens ha d'ajudar és precisament això, que aquests treballadors tinguin un recorregut horitzontal i que puguin veure créixer els seus sous i salaris", ha relatat el cònsol menor, que ha afegit: "Actualment, si no és per IPC o per antiguitat o per una ascendència vertical, doncs no ho podem tenir".

El projecte també inclou reforçar la formació contínua, considerada clau per millorar les competències dels treballadors i facilitar tant la seva progressió com una millor prestació del servei públic.

Finalment, el cònsol menor ha subratllat que tota aquesta feina ha de permetre disposar d’una radiografia detallada dels llocs de treball —incloent competències, funcions i requisits— i generar un impacte positiu en el dia a dia dels empleats públics dels quatre comuns.