L’empresa promotora havia dut a terme una rehabilitació integral de les instal·lacions, respectant l’essència original de l’edifici dels anys 70 —quan va néixer Aigües d’Arinsal— però adaptant-lo als estàndards actuals amb una clara voluntat de recuperar una marca històrica del país i situar-la novament al mercat.

El projecte es trobava en una fase molt avançada, amb la inversió ja executada en gran part, i només restava pendent un últim tràmit administratiu: l’autorització sanitària per a la captació d’aigua, imprescindible per iniciar l’activitat comercial. Aquest fet accentua l’impacte econòmic de l’incendi, ja que no es tractava d’una iniciativa en desenvolupament, sinó d’una infraestructura pràcticament acabada i preparada per operar. La pèrdua, per tant, no és només material, sinó també d’oportunitat, en un context en què Andorra busca des de fa anys diversificar la seva economia més enllà del turisme i el comerç.

La recuperació d’Aigües d’Arinsal representava precisament aquesta aposta: posar en valor recursos naturals del país, generar activitat industrial i projectar al mercat un producte amb identitat pròpia. L’incendi obre ara un escenari d’incertesa sobre la viabilitat futura del projecte i sobre la capacitat de reprendre una inversió d’aquest volum després d’un cop d’aquestes característiques. En qüestió d’hores, el foc no només ha afectat una instal·lació rehabilitada, sinó que ha posat en suspens una iniciativa que combinava memòria industrial, inversió privada i estratègia econòmica de futur.